Montuïri, cossiers i curses de joies
Segons el Diccionari Català, Valencià, Balear, l’etimologia del mot cossier seria la següent: «no sabem si en realitat el mot fonamental és cossi, o si cal acceptar la creença corrent de Menorca, segons la qual el ball des còssil (com es diu allà) és una desviació, per etimologia popular, per ball d’Escòcia». Tot i que el terme no apareix relacionat amb Montuïri abans de 1750 –dins el Llibre de comptes de la Comfraria[sic] del Santíssim Sagrament y Sant Bartomeu 1694-1849– d’on són més coneguts el cossiers a Mallorca, com a balladors de cosis o coziloes, l’etimologia segons Joan Miralles i Monserrat «no té res a veure amb Escòcia, com digué l’arxiduc Lluís Salvador, ni tampoc amb el mot cossi, tal com s’ha interpretat popularment des de fa segles. En realitat es tracta d’un adjectiu que devia significar «corredor» derivat del substantiu cossia, inicialment «correguda». Així, es desprèn que els cossiers participaven en curses, com demostren posteriors descripcions del cicle festiu al patró dedicades. El 1774 l’obreria de Sant Bartomeu pagà per la «llicencia per correr y joies». Per primera vegada, doncs, apareixen explícitament les curses de joies. Pel que fa al desenvolupament dins el segle XX, quan els cossiers sortien a ballar després de les completes, s’iniciava un recorregut al llarg de les botigues i comerços de la vila a la recerca de donatius –l’acapta– que serien els premis per a les antigues corregudes al cós, avui per avui, davant els graons del dia de Sant Bartomeu. Els cossiers doncs participaven en les curses. La tradició és mantingué fins els primers anys de la referida centúria. Segons indiquen les cròniques de la festivitat, el ball de sa Mitjanit era el moment del sus per iniciar l’acapta. Si atenem al costum, per molt fort que correguessin, els balladors sempre deixaven arribar primer la dama. En l’actualitat els cossiers just ballen i l’únic que corre –i reparteix llandera– és el dimoni. (CIEIB)
