Ja hem tractat en anteiors ocasions de la determinació del bisbe Diego de Arnedo (Osca?-Saragossa 1574) de reconduir als feligresos de les seves parròquies a la recta conducte que s’esperava d’els segons les observances religioses. Així, el 22 de novembre de 1562, a Felanitx estant, «ordena i mana que els ni els nadius ni els

Arnau de Vilanova (València? 1238-1240–Gènova, Itàlia 1311) teòleg i metge, fou autor d’un important obra per donar a conèixer la vida palatina de la corona d’Aragó: el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305 i 1308), en la qual s’establia un règim de vida sana per al rei Jaume II d’Aragó. En referència a

Segons Ramon Llull (1232-1316) un bon cavaller «Deu correr cavall, bornar[lluitar en un torneig o born], lançar a taulat[llançar a la diana], anar ab armes, tornei[g]s, fer taules redones[torneig mantingut per un cavaller o cavallers disposats a acceptar el repte de qui es presenti], esgrenir[esgrima], caçar cervs, orses[ossos], senglars, leons, e les otres coses semblants

L’esport no és l’excepció de la separació estamental de l’antic règim (noblesa, clergat i tercer estat, segons la divisió de Huizinga). Així, la noblesa no permetia prendre part al poble en les seves activitats d’oci i exercici físic excepte com a espectadors. D’altra banda, el poble disposa d’un ampli ventall d’entreteniments. No seria fins ben

El bisbe Diego de Arnedo (Osca?-Saragossa 1574) en les seves visites pastorals a les diverses parròquies de Mallorca, en visitar la d’Estellencs, el 1571, i davant el fet que els homes juguen amb pilota per les portes de l’església, ballen, sonen i canten cançons lascives, mana que no ho facin sots pena de 2 lliures.

Segons el Diccionari Català, Valencià, Balear, l’etimologia del mot cossier seria la següent: «no sabem si en realitat el mot fonamental és cossi, o si cal acceptar la creença corrent de Menorca, segons la qual el ball des còssil (com es diu allà) és una desviació, per etimologia popular, per ball d’Escòcia». Tot i que

Molts dels jocs i esports tal com els coneixem avui dia provenen o tenen el seu corresponent en l’antiguitat. És el cas del harpastum, també conegut com a harpustum, joc de pilota al qual es jugava a l’Imperi Romà. La pilota era petita i dura, probablement de la mateixa mida i solidesa que la de

de 1451, «Tomàs Salvà en nom propi i de Bernat Muntaner he rebut de Pere Espayol 12 lliures distribuidores en comprar una balesta de vuit cairons per jugar aquella an lo vall del portal de la Plagadissa [o Bâb as-Saradjib que conduïa cap a les valls de Puigpunyent i Esporles i que va existir fins