Divisió dels jocs en funció de la classe social a l’Espanya dels segles XVI i XVII
L’esport no és l’excepció de la separació estamental de l’antic règim (noblesa, clergat i tercer estat, segons la divisió de Huizinga). Així, la noblesa no permetia prendre part al poble en les seves activitats d’oci i exercici físic excepte com a espectadors. D’altra banda, el poble disposa d’un ampli ventall d’entreteniments. No seria fins ben entrat el segle XIX quan de manera generalitzada, aquelles classes provinents de l’antiga noblesa cavalleresca s’interessa per als jocs populars. En són exemple els jocs de pilota i les seves múltiples versions i disciplines. Tornant a la divisió dels jocs d’aquells, hi situaríem les justes, curses de braus, curses de braus a cavall, braus aquàtics (vorera de mar, fugint del brau entrant a la mar), les cavalcades (màscares, encamisada, estaferm, joc de la sortilla), la caça (munteria i cetreria), jocs de pilota (a mà o pala), tir amb arc, tir al blanc amb arcabús, esgrima i dansa. Per als segons hi són esmentats: curses de braus (i les seves variants), tir amb arc, tir de fona, salts, corregudes, llançament de barra, «chueca» (llançament de pals), jocs de bastó, «herrón» o argolla, birles i tella, llançament de dards, natació, passeig, bitlles, cèrcols, volant, caça de perdius i aus de reclam, pesca i dansa, entre altres. (Font: Blanchard, Kendall; Cheska, Alyce Taylor Antropología del deporte. Barcelona : Bellaterra, 1986) (CIEIB)
