Jocs no aptes per a la reialesa medieval
Arnau de Vilanova (València? 1238-1240–Gènova, Itàlia 1311) teòleg i metge, fou autor d’un important obra per donar a conèixer la vida palatina de la corona d’Aragó: el Regiment de sanitat per al rei d’Aragó (1305 i 1308), en la qual s’establia un règim de vida sana per al rei Jaume II d’Aragó. En referència a l’oci de l’egregi, situa els entreteniments no aptes per al regent en els següents termes: «Aquela, emperò, manera de moviment deu ésser electa a exercitar, per la qual la reyal magestat romangua sens tot agreuyament. E per ço joc de pilota, ho joc aureal, ho luyta, en neguna manera no pertany a rey, car menyspreament és de la sua presona[sic], e molt nou al profit comun». De l’anterior fragment, ens crida l’atenció «joc aureal». Malauradament, i com en molts d’altres casos, s’ha perdut l’extensió de l’esmentat joc. Al Diccionari Valencià-Català-Balear, només ens remet al text previ de Vilanova. S’especula però, que pogués provenir de l’expressió «joc aleatori«, això és, sense unes regles o finalitat establertes, una mena d’entreteniment a partir de l’ús de la pilota. En tot cas, i talment com la pilota i lluita, no eren propicis per a les classes dominants i sí aptes per a la classes inferiors. D’aquí la dicotomia de jocs cavallerescs i jocs populars que en posteriors entrades tractarem. (CIEIB)
