L’Atlètic Balears (1920-1942) Els primers anys d’una entitat centenària

Com exposa el seu autor en la introducció del volum, “aquest llibre pretén rescatar i reivindicar els primers anys d’història d’un dels clubs esportius més antics i amb més tradició de Mallorca i de l’arxipèlag balear”. El fet no revestiria excessiva problemàtica emperò, “fins fa pocs anys la història del Baleares es reduïa a la transmissió oral, plasmada en records apedaçats sovint fragmentaris i difusos de protagonistes i testimonis, combinats amb la conservació de retalls de premsa, fotografies i altres relíquies disperses per part de particulars i descendents d’antics jugadors, directius o aficionats”. Per a sort de l’entitat i de la història del futbol a Balears, la difícil empresa, va rebre una empenta decisiva per part de Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973) i el resultat són les més de dues-centes pàgines de L’Atlètic Balears (1920-1942) Els primers anys d’una entitat centenària (Documenta Balear, 2020). El volum està estructurat en quatre grans blocs: els orígens de les entitats (Balear FC i Athletic FC), les diferents temporades (1920-1940), les Juntes Directives, un importantíssim recull fotogràfic, i una molt útil apartat bibliogràfic. A destacar, el fet de posar en valor la transcendència de l’esport i del futbol en particular, en la vida social dels primers anys del segle xx. És precisament en el cas de l’ATB que el fet pren importància. Cal tenir sempre present els seus orígens: sectors socials més humils i treballadors del sector més bàsic de la indústria –no de bades, un dels crits del club és encara avui dia “orgull de classe“– Aquesta entronització de l’esport en les classes treballadores és un dels fet més determinats per entendre l’èxit de l’esport com a fet social. La història de l’ATB permet entendre la incorporació de les classes socials més humils al fet esportiu. L’esport ja no serà pus un vedat per a les classes més ocioses –és el cas de l’Alfons XIII FBC, actual RCD Mallorca SAD–. Molt representatiu de l’època i d’altres equips de futbol, és per altra banda que l’actual ATB sigui el resultat de fins a 5 entitats prèvies que per vicissituds i per mantenir-se dins el fagocitant món dels inicis del futbol a Mallorca, es trobessin en la necessitat d’agrupar-se, vincular-se o de ser absorbides per tal de sobreviure. És el cas del Foneria Carbonell, Mecànic, Balear FC i Athletic FC, abans d’esdevenir l’actual CE ATB.

La tasca de García Gargallo i tal com hem referit en anteriors ocasions, és ben rebuda i considerada per a tots aquells interessats en la història de l’esport. No ens reiterarem novament en agrair la feina duita a terme per historiadors com en Manuel. Falten molts d’estudis com el present per a poder emprendre en un futur una història bàsica de l’esport a les Illes Balears que no serà si abans no en coneixem alguns dels seus principals episodis com L’Atlètic Balears (1920-1940)… Feina encomiable en resulta que de projectes com aquest es divulgui la necessitat de crear una conscienciació per tal de preservar qualsevol mena de documentació antiga referida a l’esport. Les imatges en són una part imprescindible per a documentar-los, de la mateixa manera que ho són els cada vegada menys testimonis dels seus protagonistes o descendents. Destacar l’important apartat fotogràfic, un bon exemple del que hauria de ser un exhaustiu recull per a la història dels inicis d’una entitat. A manera d’anècdota i gràcies a aquest, el llibre reprodueix les úniques imatges conegudes del Porter Bonheur, mascota del club en els anys 20, possiblement, la primera mascota d’un equip de futbol a les Illes Balears. Agrair als seus editors (Documenta Balear) l’interès en l’edició d’obres sobre la història de l’esport i encoratjar-los a continuar amb tan interessant tasca.

Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973) és doctor en història per la UAB. Especialitzat en la història contemporània, ha esdevengut una de les veus més autoritzades de la historiografia de l’esport a Balears com a un dels seus principals renovadors. Ho constaten estudis com Els orígens de l’Atlètic Balears (1920-1942) (2013), El velòdrom de Tirador. Una història de l’esport a Mallorca (2018) o Campeonatos regionales de Baleares. Orígenes i desarrollo 1900-1940 (2018). Així mateix, se’l pot seguir periòdicament en les seves col·laboracions en premsa i revistes sobre temes de la història de l’esport, sovint relatives a la protecció del patrimoni urbanístic i arquitectònic de Ciutat. És soci d’ARCA. (Miquel S. Font Poquet – CIEIB)

Coberta del volum ressenyat, editat per Documenta Balear (2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *