Literatura i esquaix: Una mujer difícil, de John Irving
Nascuda per ser la substituta, en certa manera, dels seus dos germans grans morts en un accident de trànsit, Una mujer difícil (John Irving, 1998; adaptació cinematogràfica 2004) narra la infantesa de Ruth Cole, la seva protagonista. Filla d’un matrimoni en procés de divorci, la narració s’inicia quan Ruth té 4 anys. És l’estiu de 1958 a la novel·la (els anys 90 en l’adaptació cinematogràfica). El seu pare, Ted, és escriptor i artista (interpretat per Jeff Bridges en el film), precisa d’un ajudant. L’escollit (Eddie), gairebé imposat per tornar un favor personal, serà un adolescent que trencarà la monotonia familiar i serà un punt d’inflexió en la vida dels tres protagonistes d’una manera molt diferent en tots ells. Especialment, amb la mare de Ruth (Marion, interpretada per Kim Bassinger) amb la qual enceta una tòrrida aventura sexual. Interessant és la manera com el Ted (i la seva filla, en la novel·la) viuen amb passió l’esquaix. Fins al punt que Ted Cole fa construir una pista a la part alta d’un graner on hi convida als amics i veïns del poble. És una pista un tant especial, si bé no compte amb les mides reglamentàries i té un sèrie de paranys que només després de moltes hores de pràctica, els contrincants arriben a conèixer. En el decurs de la maduresa de Ruth, veim com també madura el seu joc fins arribar a guanyar al seu pare tant dins la pista com a fora d’ella. La versió cinematogràfica és només la primera de les tres parts de què consta el llibre. En aquest, retrobam a Ruth en diverses etapes de la seva vida –quan esdevé una escriptora d’èxit, es casa, té un fill, enviuda i finalment, retroba l’estabilitat emocional en un home major que ella en un dels seus viatges a Europa–. Tant en una com en altre versió, l’esquaix és un dels protagonistes. En la versió literària, aquest esport serveix a la protagonista per venjar-se d’un assajament sexual per part d’una de les seves traumàtiques parelles. És una escena molt dura però, amb una important càrrega de justícia poètica (Ruth utilitza una raqueta d’esquaix per tupar a la seva parella fins a deixar-lo greument -física i emocionalment- ferit).
Les històries de John Irving, (famós per El mundo según Garp (1978), o Las normas de la casa de la sidra (1999) –Òscar al millor guió adaptat–, entre altres) mai ens deixen indiferents. Les dues versions de Una mujer difícil són del propi Irving. La crítica ha coincidit a dir que en els seus arguments, allò que en un principi sembla senzill i evident, fan un gir motivat per l’atzar i risible, que doten la història d’un final sempre sorprenent. Com a curiositat direm que Irving és un reputat atleta de lluita olímpica i que en fou professor a Exeter. Un dels seus alumnes fou Ted Hope, director de la versió cinematogràfica de la novel·la que ens ocupa. (CIEIB)
