Rellotgeria i alta muntanya
Pot semblar una qüestió trivial a primera vista, però heu pensat mai com es fa el còmput de temps en les expedicions d’alta muntanya? La lògica ens diu que com a nivell del mar: amb un rellotge. D’acord. Però, és vàlid qualsevol tipus de rellotge? Prenem com a exemple dues expedicions al mont Everest separades per 25 anys. El 1953, Sir Edmund Hillary i Tenzing Norgay, aconseguiren fe el cim més alt del món. Portaven un rellotge analògic -els de corda de tota la vida-. No van tenir cap mena de problema a l’hora de computar el temps exacte que necessitaren fer el cim. El rellotge de la marca Rolex, model Explorer, va respondre en tot moment. Anys més tard fou cedit al Beyer Watch and Clock Museum in Zürich, per poder ser visitat i admirat per les generacions futures. Vint-i-cinc anys més tard, fou la data (1978) en la qual Reinhold Messner reseguint la ruta del seu precedessor Hillary, tornà a fer el cim amb dues diferències substancials: ho féu sense l’ajuda de botelles d’aire comprimit tal com féu Hillary en la primera ascensió, i en aquesta ocasió, el rellotge que duia -continuava essent un Rolex- era de maquinària quartz, concretament un Oysterquartz amb font d’alimentació de bateria en comptes d’una maquinària manual. L’explicació, a part de ser comercial si bé la marca feia poc que havia tret al marca aquest nou moviment -a més dels dos analògics: corda i automàtic- és que era molt menys procliu als problemes tècnics si bé l’analògic necessita d’uns olis especials per fer funcionar la maquinària que es podien congelar en algun moment i fer inservible la maquinària. En el cas del quartz però, aquest fet era molt més remot i improbable (congelació de la bateria). Curiosament, el model que Messner va desaparéixer del mercat pocs anys després. L’aparició en el mercat feia que els demés models de la marca suïssa es deixassin de vendre per la revolució, comoditat i baix preu de les unitats amb maquinària de quartz. El seu disseny era bastant semblant però, l’Oysterquart (rellotge que amb els anys ha esdevengut un autèntic objecte de col·leccionista més car que el seu corresponent ananlògic) era més robust i un diàmetre uns mil·limetres més gran que el seu antecessor. (CIEIB)
