Els gimnasos a l’Antiga Grècia
En l’antiguitat, el gimnàs era definit com el lloc públic destinat a les lluites i exercicis atlètics. Més modernament, local on hi ha els aparells adients per a fer exercicis gimnàstics. Però, tornem a la cultura esportiva clàssica per saber-ne més d’aquest indret. Etimològicament, ja sabem que prové del mot grec gymnos, sinònim de nuesa. La paraula gymnasium significa doncs, lloc on cal anar-hi despullat, i era l’indret a l’Antiga Grècia per denominar el lloc on s’ensenyava l’exercici físic. No tots els gimnasos eren iguals. Constaven de diverses zones cadascuna d’elles destinada a un ús diferents. Així, hi podem trobar la zona de pòrtics exteriors, on s’hi impartien conferències i s’hi realitzaven exercicis literaris. L’epehebeu, on els joves s’hi exercitaven particularment els dematins, generalment sense espectadors. L’apodycterion, gymnasterium o spolarium, que avui en diríem vestuaris (indret on despullar-se i desar la roba). La palestra on s’hi desenvolupaven i ensenyaven les disciplines de lluita. L’spheristerium, on s’hi jugava a la pilota. Els xystos, indret cobert on realitzar exercicis físics a l’aixopluc de les inclemències del temps. L’stadion, on s’hi desenvolupaven les curses i proves atlètiques, i els banys, on els esportistes es rentaven, relaxaven i eren sotmesos als massatges per recuperar-se de l’exercici. (CIEIB)
