Síndrome Asperger i esport
Avui se celebra el Dia Mundial de l’Asperger. La síndrome d’Asperger (SA), coneguda també com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat, igual que altres formes d’autisme, per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal, juntament amb els interessos limitats i conductes repetitives. És el trastorn més lleu de l’espectre autista (TEA) i es diferencia dels altres trastorns d’aquest espectre en el fet que no hi ha retard en l’aparició del llenguatge o dèficit intel·lectual. Tot i que no s’utilitzen per al diagnòstic, són freqüents una manca de destresa física i un ús atípic del llenguatge. Els signes generalment comencen abans dels dos anys i en general duren per a tota la vida. Tot i que descrita per ja en els anys 20 del segle xx, no és fins que Hans Asperger (a qui li deu el nom) va ser el primer d’identificar realment la síndrome dins de la psicopatia autística infantil l’any 1944. Per sort, i a partir dels anys 70, quan apareix un interès generalitzat en el món científic per aquesta síndrome. Així, la síndrome d’Asperger fou inclosa al DSM-IV el 1994. Avui dia és habitual trobar personatges amb aquesta síndrome en la literatura, el cinema i en altres àmbits. Sheldon Cooper, interpretat per Jim Parsons, protagonista de Big-Bang Theory ha ajudat enormement a donar a conèixer la cara més simpàtica de la síndrome. Altrament, i pel que fa a la literatura resulta enormement interessant la novel·la El curiós incident del gos a mitjanit, de Mark Haddon, on vivim el dia a dia d’un nin que pateix la síndrome. Per altra banda, i en referència als noms propis, els científics Isaac Newton, Charles Darwin o Albert Einstein, els músics Ludwig Van Beethoven, Glenn Gould, els actors Anthony Hopkins o Keanu Reeves, el director de cinema Steven Spielberg, l’artista i pare del Pop Art Andy Warhol, els multimilionaris Elon Musk o Bill Gates, o l’activista Greta Thunberg, són personalitats que han deixat transcendir que són Asperger.
Tornant a la relació de la síndrome i l’activitat física i l’esport és estrany doncs, que la persona que pateix Asperger estigui interessada en la seva pràctica. En conseqüència, la seva visualització és més escadussera pel motiu ja comentat, si bé han transcendit noms com els del jugador d’escacs Bobby Fischer, l’astre del futbol Leo Messi, el nedador plusmarquista Michael Phelps, o el tennista Marcelo Ríos.
La Confederació Autisme Espanya féu conèixer aquests pràctics consells que podem utilitzar en el dia a dia amb les persones que el pateixen. Són petits gestos que ajudaran molt a les persones dins l’espectre:
- Reflexiona sobre els desafiaments socials que afrontes cada dia i intenta posar-te en el lloc d’una persona que genuïnament no els comprèn i no sap com afrontar-los.
- Empatitza amb la seva experiència, tot i que sigui distinta de la “convencional”. Demana-li quina és la millor manera de recolzar-lo. Ell o ella sabrà explicar com s’estima més que l’ajudis.
- Interessar-te per conèixer els seus gustos i interessos, els seus punts forts i dèbils i les coses que són importants per a aquesta persona.
- Fes explícits alguns conceptes que per a la major part de les persones són obvis, especialment aquells relatius a les relacions socials.
- Utilitza un llenguatge directe i concret, sense ambigüitats o dobles sentits.
- Comprèn que els seus comportaments no són un caprici o intencionals. Reflecteixen una manera diferents de comprendre i desenvolupar-se en el món.
- Entén la importància de les seves rutines i “rigidesa”. Són elements que li proporcionen seguretat. Pots ajudar a flexibilitzar-les sense imposar la teva manera de veure les coses.
