Matisse i la petanca
Els manuals d’història de l’art situen el naixement del cubisme -moviment determinant de la història de l’art contemporani- el 1907. I ho fa a instàncies de les Les demoiselles d’Avignon (Les senyoretes del carrer d’Avinyó), del malagueny Pablo Ruíz Picasso (Màlaga, 1881-França, 1973). El quadre marcà el començament del Període africà o Protocubista de l’artista, trencant amb el Realisme, els cànons de la profunditat espacial i la idea fins a llavors imperant del cos femení. La seva reducció a un conjunt de plànols angulars sense fons ni perspectiva espacial, substituïts per marcades línies de gruixat traçat, fan de l’obra una fita trascendental per interpretar el devenir de l’art tal com el coneixem. Entre les moltes conseqüències d’aquesta obra, avui treurem a col·lació la repercusió que va tenir en l’obra de Henri Matisse (França, 1869-1954). Es diu que la rivalitat entre ambdós artistes fou el motor que accelerà la història de l’art a partir d’aquell moemtn. Estudiosos en la referida rivalitat han reivindicat Jeux de boules (El Joc de la Petanca) com la contestació de Matisse a les senyoretes del carrer d’Avinyó [de Barcelona]. Es tracta d’una obra amb un paisatge -exterior, per contra de l’interior de Picasso- despullat, amb una rítmica formal molt marcada -línies longitudinals reforçades per diverses tonalitats colòriques-, on hi són sobreposades tres figures masculines -discretament- despullades que juguen a la petanca -tres figures, tres bolles, cap anatomía masculina a la vista- Els rostres dels personatges no amaguen res. Els seus són buits, per contra dels rostres de les professionals de l’amor picassianes. Aquesta i no una altra obra del francès, ha sigut interpretada com l’Alfa en el full de ruta que seguiria a partir de llavors Matisse per a la seva futura obra. Curiositat: la referida rivalitat entre els dos artistes, suscità les següents frases proferides per un i altre artista, no exemptes de sornegueria i fina ironia. Picasso va dir del francès: «Només existeix Matisse», mentre que el francès va dir del malagueny: «Només Picasso em pot criticar». (CIEIB)
