Fer vega: abandonar les obligacions per jugar
Sense abandonar el fet lúdic infantil, avui acudim al Diccionari Català, Valencià, Balear, i reparam en el mot vega. En la seva en la seva segona accepció, apartat d) hi trobam la següent locució: Fer vega: deixar d’anar a escola per anar a jugar o a divertir-se (Mall.); cast. hacer novillos.
El més interessant, però és el que trobam a continuació, en tractar de l’etimologia del terme: «[en l’accepció] 2, el mot vega és vivíssim a les tres illes Balears, i, sense tenir la seguretat que l’origen d’aquest vega sigui el mateix del || 1, el posam en el mateix article perquè és molt possible que sigui originàriament el mateix mot: de la idea de ‘camp fèrtil i ric d’aigua’, que és fonamentalment el vega || 1, pot haver se format fàcilment la locució anar a vega, ‘anar a un camp a fer-hi una menjada’, i d’aquesta locució poden haver sortit les altres (fer una vega ‘fer una sortida al camp’, ‘fer una menjada a l’aire lliure’; fer vega d’una cosa, ‘fruir-ne molt, prendre hi un gran gust’; anar de vega, ‘divertir-se’, ‘faltar a escola’, ‘sentir ardor sexual’).
Hem vist en altres ocasions en tractar de la localització de el «locus ameni» esportiu, esdevé des de l’antiguitat, en els arravals de les grans urbs. Així, ben bé podria ser que el fet de fer vega, hagués estat en algun moment sinònim d’acudir a un indret per deportar, aquest mot tan propi que curiosament, en el decurs de les centúries, esdevé sinònim de esport -provinent del mot sport, en anglès-, sense que etimològicament, tenguin cap relació o ascendència. Curiositat lingüística sens dubte. (CIEIB)
