Lèxic esportiu: el mot Torneig

Acudim una vegada més al Diccionari Català, Valencià, Balear per cercar la definició del referit mot. Hi trobam en quart lloc que ens interessa: 4. fig. Certamen, lluita pacífica en què es comparen i premien mèrits literaris, artístics, esportius, etc. Com a exemple d’ús ens remet a un fragment literari que cal cercar en el poema del menorquí Àngel Ruíz i Pablo (es Castell, 1865-Barcelona, 1927) en els versos “Sentia el remorejar | suau de les gentileses, | gentil torneix del parlar” (aquí, referit a les justes oratòries o torneigs d’eloqüència), Ruiz Poes. 83.

Pel que fa a l’etimologia, el diccionari ens remet al terme francès tournois. Vegem en quins àmbits era usat primitivament el terme: “1. ant. Escaramussa, petit combat entre pocs individus de dues hosts contràries, generalment encavalcats. || 2. Festa en què dues colles de cavallers combatien per exhibir la pròpia habilitat en el maneig de les armes fins a restar vencedora una de les colles, segons determinades regles”.

Com veim, l’actual sentit de la paraula prové de l’ús medieval del terme com lluita (figurada o real) on un grup reduït de gent lluita fent servir armes a cavall.

Modernament, utilitzam el terme no sols en la seva versió eqüestre, també en altres àmbits, en el nostre cas, referits a l’esport i exercici físic. En la premsa balear trobam el terme referit a l’esport en general ja a començaments del segle XX. (CIEIB)

En la imatge podem observar dos equips preparats per a prendre part en un torneig. Il·lustració provinent del Tractat de la forma i reglamentacions d’un torneig, (1440) de Renat d’Anjou, rei de Nàpols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *