Esport i maçoneria
La maçoneria és una organització discreta —no secreta— d’origen europeu que promou valors com la llibertat de pensament, la tolerància, la recerca del coneixement i la fraternitat entre els seus membres. Els seus orígens moderns es remunten al segle XVIII, quan diverses confraries de constructors de catedrals i gremis artesanals adoptaren una dimensió filosòfica i simbòlica, centrada en el perfeccionament personal i moral.
Amb el temps, les lògies maçòniques es convertiren en espais de diàleg i reflexió, sovint vinculats a moviments culturals, científics i humanistes. A través dels seus rituals i símbols —com l’escaire i el compàs, el triangle o la llum—, la maçoneria cerca representar el camí cap al coneixement i la construcció d’una societat més justa i solidària.
Tot i que tradicionalment s’ha associat amb l’àmbit polític o intel·lectual, la seva influència també s’ha fet sentir en altres àrees de la cultura i la vida social, incloent-hi l’esport.
La presència de destacats esportistes dins la maçoneria és un fet conegut però sovint poc comentat. Entre els noms més cèlebres hi trobam figures com Shaquille O’Neal, Babe Ruth —membre de la Logia de St. Albans, a Nova York—, Scottie Pippen, el llegendari boxejador Sugar Ray Robinson —de la Logia de Harlem—, l’atleta olímpic Jesse Owens —de la Logia de Fairmount, a Ohio— o el mític golfista Arnold Palmer —de la Logia de Latrobe, a Pennsilvània. Tots ells comparteixen la pertinença a una tradició simbòlica que, més enllà de les seves connotacions filosòfiques o ètiques, també ha estat present en la configuració moderna de l’esport.
De fet, la relació entre futbol i maçoneria es remunta als orígens mateixos d’aquest esport. El 1863, a la Freemasons’ Tavern de Londres —avui dia New Connaught Rooms, al costat del Freemasons’ Hall—, es va fundar la Football Association, l’entitat que establí les primeres regles oficials del futbol modern. Aquest episodi, sovint recordat per historiadors de l’esport britànic, mostra fins a quin punt els espais de sociabilitat maçònica varen servir també per organitzar i institucionalitzar la pràctica esportiva.
Al llarg del temps, diverses lògies han adoptat noms vinculats a equips de futbol. En són exemples Anfield Lodge No. 2215, Everton Lodge No. 823 o la més recent Football Lodge No. 9921, totes al Regne Unit. Aquestes associacions reflecteixen una continuïtat entre els valors de germanor, disciplina i joc net que la maçoneria diu defensar i els ideals esportius de cooperació i respecte.
A Espanya també s’han detectat connexions simbòliques entre la iconografia maçònica i la del futbol. Alguns observadors han destacat la presència d’elements com les tretze franges o el triangle invertit en escuts com els de la UD Las Palmas o el Real Betis Balompié. Fins i tot, des d’algunes lògies s’ha expressat el desig que l’equip canari mantengui la seva plaça a LaLiga EA Sports, una curiosa mostra de suport que barreja passió esportiva i tradició esotèrica.
La relació entre maçoneria i esport, doncs, no és només anecdòtica: forma part d’una història més àmplia de com els espais socials i les idees simbòliques han influït en la manera d’entendre la competició, la fraternitat i la superació personal. En el cas del futbol, aquest vincle és gairebé fundacional, i continua despertant la curiositat de qui estudia les arrels culturals de l’esport modern. (Miquel S. Font – CIEIB)
