Recomanació literària: Breviario del viejo corredor, de Lluís Alabern
En el més pur estil reflexiu i un tant aforístic, Alabern fa de les seves dues grans passions –dibuixar i córrer, no sempre en aquest ordre- un recull de poc més de 140 pàgines, una interessant obra de síntesi de la connexió home-natura en el més pur estil Thoreau.
Sense la necessitat de córrer per guanyar -tot i que ha pres part en nombroses curses de muntanya i maratons-, Alabern ens apropa al fer de córrer per pensar, per obrir nous camins en el bosc, sense més implamentació que unes wambes, calçons curs i samarreta. No hi cerqueu el consell d’un expert -que ho és- per rebaixar temps, per saber quina dieta és la més idònia o quin és el millor rutòmetre de polsera per no perdre’s en el camí. Allò que cerca Alabern és perdre’s no tant geogràficament però sí emocionalment per formar part de la natura.
Alabern, defuig de posturismes, posturetes i impostures pròpies d’influencer que no vol acceptar el pas del temps com la majoria del que poden trobar dalt d’una bicicleta o en pistes de pàdel, els Peter Pan del segle XXI, víctima de les xarxes socials, d’aquells que veuen les coses només a través de la pantalla del seu mòbil sense viure-les.
Provinent del món de l’art, l’autor es pren la vida en alt concepte de comunió amb la natura i fa del seu quadern de dibuix -el qual sempre du mentre corre- l’inici i el final de la seva necessitat vital de recórrer la vida passa per passa amb certa agilitat.
Sense un pla d’obra establert prèviament, Alabern recull pensaments, consells, reflexions, vides d’altres atletes i pensadors de la vida amb els quals ha coincidit en el bosc, en pàgines de llibres o bé en trobades al llarg de la seva vida.
El fet de ser publicat per la prestigiosa Serie Menor de l’Editorial Siruela, compartint catàleg amb Cees Nooteboom, Oscar Wilde, Johan Wolfgang von Goethe, George Steiner, Arthur Schopenhauer, Plutarc, o David Herbert Lawrence, ens diu molt d’allò que trobarem en aquest hermós tractat de la vida sense la necessitat de competir contra res ni contra ningú.
Lluís Alabern (Barcelona, 1968) és artista i museògraf, actualment és cap de Museografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Col·laborador gràfic en revistes i diaris a través de tires còmiques (es defineix com a ninotaire), es va iniciar a l’atletisme a poca edat i ha participat en nombroses carreres i maratons. (Miquel S. Font. CIEIB)
