Júlia Cano Cobo (Melilla, 1930-Eivissa, 2024)
En les últimes hores d’avui, trascendia la notícia de la mort de Júlia Cano.
Veu pròpia de l’esport eivissenc, fou des de la seva faceta de docent, on introduí a moltes i molts escolars en diverses disciplines esportives, sovint com a primera presa de contacte amb l’esport des de 1952, any que rebé el títol com instructora d’edicació física.
Eivissenca d’adopció des dels 13 anys, practicà la dansa fins els 18 per començar a practicar altres esports, sonretot la gimnàstica, de la qual en fou una de les primeres instructores oficials de l’illa.
Entre 1950 i 1970 fou la responsable de l’organització de la majoria d’activitats d’esport escolar i federatives de l’illa, especialment relatives a l’esport femení del qual en fou una de les principals valedores dins de l’illa com fora d’ells. Un treball doncs, sacrificat i no sempre reconegut però, que gràcies al qual moltes alumnes coneixien la pràctica d’altres esports.
La siment plantada i cuidada per Júlia, arrelà i donà el seu fruit en la fundació, també gràcies a ella, de diversos equips de vòleibol, atletisme, natació o bàsquet.
Mereixedora de diverses distincions per el seu compromís a nivell social i humanitari, la seva tasca esportiva fou reconeguda el 1999 amb el Premi Cornelius Atticus, atorgat pel GOIB. Descansi en pau. (CIEIB)
