Home amb espasa, de Francisco de Goya
A dia d’avui no es coneix amb seguretat la identitat de l’aquest personatge. Se’l va identificar com a arquitecte Francisco Sabatini. Altrament, altres assenyalen el retratat com el mateix personatge que apareix darrere del retrat que Goya va pintar del comte de Floridablanca (1793) i que avui es troba al Banc d’Espanya. Per últim, s’especula que es pugui tractar d’un secretari del ministre Floridablanca o d’un individu que complís diverses funcions dins de la Cort, com ara la de mestre d’esgrima.
En tot cas, el personatge apareix retratat de tres quarts sobre fons neutre per ressaltar la volumetria. A la seva indumentària destaquen les puntes del coll i els punys sobre la casaca de color fosc. La mà dreta agafa amb força un floret.
Part de la mà esquerra l’amaga per sota de la casaca, característica comuna a molts retrats de Goya. A la cara podem llegir el seu estat d’ànim on s’aprecia una mirada de certa desconfiança.
Tècnicament, cal esmentar que es tracta d’un oli sobre tela i bastidor, de 82 x 62 cm. És considerada una obra unànimament reconeguda de Goya. Se la situa entre els anys 1775 – 1779, i que a dia d’avui, el Meadows Museum, Southern Methodist. University, Dallas, dels Estats Units és el seu propietari.
Tot i que Goya no es va centrar en l’esgrima com a tema principal, les espases apareixen sovint com a símbols de prestigi, poder i habilitat en molts dels seus retrats. El fet d’incloure una espasa al retrat de l’“Hombre con espada” reforça la imatge del personatge com algú amb autoritat i rang social, i reflecteix la rellevància de les armes blanques en el context cultural i social de l’època.
Entre 1775 i 1779, Goya es va establir com un artista emergent gràcies al seu treball en la Reial Fàbrica de Tapissos i als gravats. Va perfeccionar les seves habilitats en la representació de la vida quotidiana i va començar a forjar un estil personal que barrejava la tradició amb l’observació directa de la societat. Aquesta etapa va ser fonamental per obrir-li les portes a encàrrecs més importants, que acabarien consolidant-lo com un dels grans pintors espanyols.(CIEIB)
