Quan el camp de golf es converteix en cementiri
El món del golf, sovint associat al luxe, al lleure elitista i als grans negocis, també pot amagar històries sorprenents relacionades amb la mort, la fiscalitat i l’ús del territori. Un dels casos més comentats dels darrers anys és el de l’enterrament d’Ivana Trump, primera esposa de Donald Trump, en un camp de golf propietat del president dels Estats Units, un fet que va generar polèmica i debat a escala internacional.
Ivana Trump va morir el 14 juliol de 2022 als 73 anys i va ser enterrada al Trump National Golf Club de Bedminster, a l’estat de Nova Jersey. La seva tomba es troba en una zona discreta del camp, molt a prop d’un dels forats, marcada amb una làpida senzilla que contrasta amb l’opulència habitual del complex. Oficialment, la decisió es va justificar com un homenatge personal i familiar, però aviat van aparèixer especulacions sobre possibles avantatges fiscals associats a aquesta ubicació tan singular.
La legislació de Nova Jersey estableix que els cementiris poden gaudir d’importants exempcions d’impostos, especialment de l’impost sobre la propietat. Això va portar diversos experts a assenyalar que declarar una part del terreny com a lloc d’enterrament podria permetre reduir la càrrega fiscal d’una finca molt extensa i valuosa. Tot i que el sistema tributari nord-americà és complex i no tots els beneficis són automàtics, el cas va alimentar el debat sobre l’ús de buits legals per part de grans fortunes.
L’enterrament d’Ivana Trump en un camp de golf privat és, en realitat, un fet extraordinàriament poc habitual. No obstant això, el vincle entre camps de golf i sepultures no és del tot inexistent. En diversos punts dels Estats Units, alguns camps de golf s’han construït sobre antics cementiris del segle XIX, especialment en zones urbanes en expansió. És el cas, per exemple, del Lincoln Park Golf Course de San Francisco, edificat sobre un antic cementiri municipal on no totes les restes van ser traslladades.
També s’han documentat descobriments arqueològics en camps de golf actuals, com al Capital City Country Club de Florida, on es van localitzar desenes de tombes d’esclaus afroamericans sota un dels fairways. En aquests casos, no es tracta d’enterraments deliberats en espais esportius, sinó de conseqüències del creixement urbà, del canvi d’ús del sòl i, sovint, de la manca de sensibilitat històrica en dècades passades.
A diferència dels anteriors exemples, el cas de la família Trump destaca perquè l’enterrament és conscient, planificat i contemporani, fet que obre interrogants sobre la relació entre esport, memòria, legalitat i ètica. Pot un camp de golf ser també un cementiri? I fins a quin punt la llei hauria de regular aquests usos híbrids del territori? Sigui com sigui, aquesta història demostra que fins i tot en un esport aparentment tranquil com el golf s’hi poden amagar polèmiques sorprenents molt més enllà del green. (CIEIB)
