Sabies que…
«trencilla» (trenat) és un dels noms pels quals també són coneguts els àrbitres de futbol?
Per copsar el sentit d’aquest mot ens hem de traslladar pràcticament un segle enrere, a la primera meitat del segle XX, quan el futbol es jugava sota unes dinàmiques i una estètica molt allunyades de la modernitat actual. En aquells temps de pioners, els encarregats d’impartir justícia sobre el terreny de joc no vestien amb equipaments de colors cridaners ni teixits sintètics dissenyats per a la màxima comoditat tècnica. Al contrari, la figura de l’àrbitre exigia una solemnitat gairebé institucional i una estricta formalitat. Els col·legiats saltaven a la gespa vestits amb una elegància rigorosa, lluint una jaqueta americana de sastreria de color negre, generalment combinada amb una camisa blanca i, fins i tot, amb una corbata o un corbatí fosc. Aquesta indumentària pretenia visualitzar el seu estatus de jutge neutral i reflectir el respecte i l’autoritat indiscutible que havien d’exercir davant els jugadors i els aficionats.
L’explicació de la paraula es troba precisament en la confecció artesanal d’aquella jaqueta fosca de sastre. Les solapes, les vores de les mànigues i les línies de les butxaques de les jaquetes oficials que portaven els jutges de l’època estaven rematades amb un viu o un rivet de fil trenat, un ornament tèxtil discret que rep el nom popular de «trencilla». Aquest element no responia a un simple capritx de la moda de l’època, sinó que s’utilitzava com una mena de galó o insígnia que distingia de manera inconfusible el rang de la persona encarregada de fer complir el reglament. Amb el pas dels anys, els cronistes de la premsa escrita i els locutors de les primeres retransmissions radiofòniques, buscant sinònims per evitar la reiteració excessiva de la paraula «àrbitre», van començar a referir-se al col·legiat a partir d’aquest característic detall del seu uniforme, consolidant una sinècdoque que ràpidament passaria a formar part de l’imaginari col·lectiu.
D’aquesta manera, el component d’un vestit antic va acabar esdevenint un sinònim immortal que ha sabut resistir el pas de les generacions. Des del Centre d’Interpretació de l’Esport de les Illes Balears recordem sovint que la conservació d’aquests modismes forma part de la salvaguarda de la nostra cultura esportiva, una manera de mantenir el vincle invisible amb aquells camps on va començar a néixer la passió pel joc. Tot i que avui dia les americanes negres de llana han deixat pas a la roba tecnològica i als sistemes d’ajuda electrònica, cada vegada que algú utilitza el mot «trencilla» obre, sense saber-ho, una preciosa finestra cap a la història, recordant-nos que el futbol modern encara conserva batecs i paraules de la seva època més romàntica. (CIEIB)
