Calendari olímpic
El conegut com mecanisme d’Anticitera és un artefacte mecànic primitiu que podríem assimilar a una computadora analògica. Descobert el 1900 per un pescador d’esponges, fou trobat a la costa de l’illa grega del mateix nom, entre Citera i Creta. Pel que fa a la datació caldria situar-la pels volts de l’any 87 aC o segons altres recerques entre el 140 i el 100 aC. És si no el primer, un dels mecanismes d’engranatges més antics que es coneixen. Fou dissenyat per poder seguir el moviment dels cossos celestes gràcies a uns engranatges diferencials, sorprenentment coneguts i divulgats a partir del segle XVI. En un article de Philip Ball i Tony Freeth publicat a la revista Nature (454; 2008) el mecanisme serviria també per fixar amb exactitud la celebració dels Jocs Olímpics a l’antiguitat. L’interior de l’artefacte té una inscripció que indica Nemea en referència a un dels jocs que van ser més importants, i Olimpia. Amb aquests dials, es fixava amb precisió l’última lluna plena més pròxima al solstici d’estiu cada quatre anys, data en la qual s’iniciaven els jocs. El mecanisme d’Anticitera és considerat per a molts un Oopart, acrònim en anglès de Out of Place Artifact (literalment, ‘artefacte fora de lloc’). El terme fou encunyat pel zoòleg americà Ivan T. Sanderson que fa referència a objectes paleontològics i arqueològics que en aparença són trobats «en llocs on es creia impossible per les seves característiques (complexitat tecnològica, referències a la civilització actual, etc.) o perquè no hi hagi objectes semblants de la mateixa procedència». (CIEIB)
