El Canòdrom Balear : una història del Llebrer a Palma (2021)

Acaba d’arribar a les nostres mans el volum El Canòdrom Balear : una història del llebrer a Palma, de Manuel García Gargallo, editat per Documenta Balear (2021). La data d’inici d’aquest interessant episodi de la història de l’esport i oci a Mallorca, comença el 13 de juny de 1932 amb la seva inauguració. Es trobava situat a les Parellades Baixes, just darrera dels Instituts Joan Alcover i Ramon Llull, de Palma. La introducció d’aquesta especialitat a Balears, esdevé pocs anys abans de la mà de Miquel Rosselló Andreu (Porreres 1901-Palma 1992) l’empresari artífex de diverses instal·lacions esportives de l’Eixample ciutadana –Canòdrom Balear, i dels hipòdroms de Bons Aires i del camí de Jesús– Fou ell precisament, qui apostà per l’edificació de la instal·lació que avui ens ocupa, a través del Club Deportivo Galguero Balear, fundat per ell mateix un any abans. La justificació d’una instal·lació de nova construcció –amb un considerable edifici arquitectònica annex– en una ciutat com Palma el 1932, no s’explica si no tenim en compte la importància que aquest esport va tenir a Mallorca entre els anys trenta i el final de segle. Qualificada com a «s’hípica dels pobres«, fou una disciplina que gaudí d’una repercusió semblant a la del futbol abans i després de la Guerra (in)Civil. A diferència d’altres esports les curses de llebres, possibilitaven les apostes creuades, permeses a l’Estat des de 1930 –prohibides el 1932– i reinstaurades el 1934 endavant. L’element econòmic era sens dubte un dels elements sustentadors de l’esport llebrer. La dimensió i importància que va tenir aquesta disciplina s’explicaria la coexistència de tres instal·lacions a la mateixa ciutat: el Canòdrom de s’Hípica, el Canòdrom Balear, i el Canòdrom Popular, situat a la barriada de Son Fortesa, a l’alçada d’Eusebi Estada. Curiosament, el decurs de la Guerra Civil, a diferència d’altres esports, afectà poc a gens a la celebració de curses. Al Canòdrom Balear, on s’hi celebraven entre sis o set curses a la setmana, s’hi apropaven molts d’espectadors, tant entesos en la matèria com curiosos –per a moltes generacions d’alumnes dels Instituts i del Col·legi Lluís Vives aquelles curses formen part important dels seus records d’estudiants–. El Canòdrom va esdevenir una de les pistes de referència a tot l’Estat. No de bades s’hi celebraren set campionats estatals i un d’Europa. Amb els anys però, la normalització en la pràctica d’altres esports, la supremacia del futbol i la pèrdua d’interès pel món llebrer, feren que la instal·lació caiés en desús. Les darreres curses s’hi celebraren el 30 de març de 1999. El solar que ocupava la instal·lació es convertirà –per a sort dels ciutadans– en breu en una part important de la Falca Verda de Palma segons el projecte que se començà a executar el 2018.

El Canòdrom Balear : una història del llebrer a Palma és un important episodi de la història de les instal·lacions esportives de Ciutat que sorgiren de l’interès en la pràctia de l’esport a Mallorca i arreu a finals del segle XIX. És a més, un perfecte exemple de com com haurien de ser els futurs estudis sobre instal·lacions i monografies de la història de l’esport a Balears. Estudis com aquest –i d’altres com el del Velòdrom de Tirador, del mateix autor– ens apropen al sorgiment d’una nova manera de pensar les ciutats a la mida de les necessitats dels seus habitadord, d’un urbanisme i arquitectura esportiva destinat a la pràctica dels cada vegada més important presència de l’esport en la vida dels seus ciutadans. La història de l’urbanisme i l’arquitectura de l’Eixample de Ciutat és bàsic per entendre la història de l’esport a Balears, i l’autor n’és conscient i aquí ens ho demostra una vegada més.

Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973) és doctor en història per la UAB. Especialitzat en la història contemporània, ha esdevengut una de les veus més autoritzades de la historiografia de l’esport a Balears com a un dels seus principals renovadors. Ho constaten estudis com Els orígens de l’Atlètic Balears (1920-1942) (2013), El velòdrom de Tirador. Una història de l’esport a Mallorca (2018) o Campeonatos regionales de Baleares. Orígenes i desarrollo 1900-1940 (2018). Així mateix, se’l pot seguir periòdicament en les seves col·laboracions en premsa i revistes sobre temes de la història de l’esport, sovint relatives a la protecció del patrimoni urbanístic i arquitectònim de Ciutat. És soci d’ARCA. (Miquel S. Font Poquet – CIEIB)

Coberta del volum El canòdrom Balear (2021)

2 thoughts on “El Canòdrom Balear : una història del Llebrer a Palma (2021)

  1. Bon dia,

    Sobre el canòdrom popular que segons s’explica, s’ubicava a son fortesa, seria possible accedir a informaciò més concreta?

    Moltes gràcies

    1. Bon dia Maria. La informació l’hem extreta del llibre del sr. Manuel García. El fragment en qüestió és el següent: «Just abans de la Guerra Civil es va començar a construir una tercera pista: el Canòdrom Popular, al barri de Son Fortesa. L’impulsor era Jaume Homar i Servera (Palma, 1900-1977), lalvors viceprsident de l’Aero Club Mallorca i durant la Guerra Civiol organitzador de la defensa aèria de l’illa. Estava situar entre els carrers de Jacint Verdaguer i el carrer de Formentor o Formiguera. En desconeixem la data exacta d’inauguració, segurament en algun moment de l’any 1936» Mos sap greu no poder-vos donar més notícies. Si en algun moment ens sorgeix alguna de nova, vos tornarem a contactar. Salut i gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *