L’enginy de l’oci : Porreres 1890-1940
Recuperam un estudi del temps de lleure i l’oci al Migjorn mallorquí, concretament a Porreres, de la mà de l’investigador i etnògraf –de formació autodidacte– Damià Duran Jaume (Porreres, 1931). L’enginy de l’oci : Estudi etnogràfic dels jocs, festes i altres diversions tradicionals de Porreres (Ajuntament de Porreres : 1994) Pel que fa als materials que ens interessen –joc, exercici físic i esports– en seleccionarem, l’obra n’és una un farcit catàleg de les diverses modalitats situades en tot moment en els eixos cronològic i temporal. Així, per exemple, el volum s’enceta amb un petit assaig sobre el joc i l’exercici físic anteriors a 1890. Ball, música, joglars, ballesta o la caça hi són presents. Tant o més importants en estudis d’aquesta mena els jocs permesos com els no permesos, com és el cas del joc de la gresca, –cert joc de daus que apareix sovint prohibit en les ordenacions civils medievals– prohibit també a Porreres. Tornant a les pràctiques permeses, i tal com succeeix en altres viles d’arreu de l’Illa, l’autor en destaca la importància de les corregudes a peu, amb i contra animals (cavalls i rossins). Situa Duran l’oci en determinades festes o cicles festius religioses, Sant Roc i Sant Joan, o els cicles festius (Nadal, Sant Antoni, Quaresma i Pasqua, per exemple). Arribats a l’apartat de joc, autor ens proposa una generosa antologia de jocs infantils (nins i nines) i jocs d’adults. En destaca entre aquest últim col·lectiu el joc de la tella, actualment perdut en aquella i altres viles, només practicat a Montuïri. Les curses en les seves variants anteriorment esmentades, són recurrents i podríem dir, suposen un continuum des de les primeres edats fins a l’edat adulta. La importància del fet cursa, el trobam documentat en el nucli urbà en el cós ran del nucli urbà (segle xv) en la seva vessant sud. Sense abandonar els topònims relatius a l’exercici físic o l’esport, hi trobarem sa Mostra (segle xiv), o més moderns el camp de futbol de ses Forques (des de 1918) i camp de n’Hereveta (beneït el 1924). Finalment, Duran aporta un interessant apartat pel que fa als indrets on es desenvolupava l’oci i dins aquest, una interessant secció relativa al desenvolupament de les curses dins el nucli urbà. Respecte a aquest últim, aporta una sèrie de planimetries amb els recorreguts de les curses urbanes. És el cas d’un cós urbà, un cós per a les corregudes de Sant Antoni, o un per a les curses de bicicletes. S’estén en diverses tipologies lúdiques —joc de tirar a gall, joc de tòrcer dit o braç, joc de la tella (molt practicat a la vila entre 1915 i 1920, pel que sembla) o de les corregudes— en episodis concrets. Hi introdueix el condiment preferit a Mallorca de qualsevol mena prova on hi intervenen contrincants a Mallorca: les messions. El volum finalitza amb un important capítol sobre el desenvolupament de l’oci en el nucli rural. El Cós de la Mare de Déu (1496), al peu del puig de Monti-sion, el cós de sa Punta d’en Banús (1915), el cós de Son Vila (1905), el cós de Son Veny d’en Verdera (1915), el cós de s’Empedrat des Potecari (1905), o el cós des Pou d’Amunt (1920) figuren en la nòmina d’indrets on es desenvolupava en la respectiva data, la pràctica de les corregudes.
El contingut d’aquest interessantíssim volum –equilibrat compendi de fonts orals i fonts escrites a parts iguals, dividit en deu capítols i més de 400 pàgines, a més d’un centenar d’il·lustracions i dibuixos– fa justícia al seu sotstítol en tota la seva extensió. Hi són tractats a parts iguals els jocs, les festes i les diversions tradicionals del poble de Porreres. Tot i ser un estudi divulgatiu (com bé adverteix l’autor a les solapes) és un autèntic exemple de com haurien de ser els treballs sobre l’estudi de l’oci i l’esport. Pel que fa a l’autor en destacarem que té una formació autodidacte, fet que no condiciona la validesa científica de l’obra ans el contrari, i la fa d’àgil lectura, gens pretenciosa, fet que s’agraeix. Pel que fa a la resta de la seva producció en destacarem els següents volums: El modo de vida del pescador de Manacor (1976); Aspectes materials i lingüístics de la cultura dels pescaires d’Artà (1978, 2002); Producció i crisi arrossera de sa Pobla i Muro (1980, 2003); Port Cristo, societat i cultura (1980); El pensament de l’home comarcal (1983); Roda de folklore pagès (1989); L’enginy de l’oci (1994); Paraules d’un camperol (1998) i Els tambors de l’alba (2001). Agraïm a Bartomeu Rosselló Nicolau haver-nos prestat el seu exemplar per a la següent ressenya. (CIEIB)
