Escuders: noble ofici de cavalleria
No ens interessa l’accepció d’escuder com a fabricant d’escuts. Més bé ens interessa la de «jove noble, no armat encara cavaller, que acompanyava un cavaller per portar-li l’escut i servir-lo». Podríem dir que era l’aprenent en pràctiques d’un cavaller amb la finalitat de convertir-s’hi. En trobam tot un tractat en el Llibre de l’Ordre de Cavalleria (1275), de Ramon Llull, en la tercera part dedicada a «l’examinació qui convé ésser feta a l’escuder con vol entrar en l’ordre de cavalleria». La importància del seu comès era tal que triava altres col·laboradors entre els càrrecs més propers de la família reial, com per exemple, al falconer major. Així, en les Lleis Palatines (1337) -corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca on s’estableix el règim i l’ordenació racional de la cort, cancelleria i l’aparell financer de la Corona de Mallorca– estableix que «statuim que un escuder expert en aytals coses falconer nostre major sia elegit, qui de nostres falcons astors e d’altres qualsque quals aucells a cassar deputats cura haja». Fins i tot, sabem el que podia arribar a cobrar un escuder el 1554: «A XVI de desenbra de 1554, asentà en mi per escuder Pera Juan Pomar. Doné-li cada mes vint-y-sinch sous. I lliure V sous.» Era la mà dreta del cavaller en exercitar-se el torneigs, estaferms i encamisades, que en síntesi eren exercicis d’armes en temps de pau. Amb la decadència del feudalisme el mot perdé la significació original i hom l’aplicà generalment a una classe de persones entre la noblesa i la burgesia. En el món anglosaxó -traduït com esquire– i amb posterioritat, el seu ús s’ha estès, per cortesia, a tots els professionals i ha esdevingut un mot sense sentit específic, com el de gentleman. Paral·lelament, és a més, el nom d’una prestigiosa revista masculina als EEUU, que compta amb diverses edicions arreu del món. Fundada el 1933 durant la Gran Depressió, va ser un pioner en l’ús de temes poc convencionals. Esquire va començar com una publicació per a homes més tard es va transformar en un diari més refinat amb èmfasi en la moda masculina i la cultura. En algun moment, comptà amb col·laboradors com Ernest Hemingway i Francis Scott Fitzerald. El 2019 tenia 27 edicions internacionals. (CIEIB)
