Pseudònims periodisme esportiu

No està de més recordar que el pseudònim o nom de ploma és un nom fals utilitzat per un escriptor per signar les obres sense ser reconegut. Diuen que un bon pseudònim és aquell que roman en secret tota la vida. No seria el cas d’una sèrie de col·laboradors sota pseudònim que aparegueren en una de les primeres revistes esportives (monogràfiques) editades a Balears. És el cas de la publicació periòdica Palma ciclista. Semanario de sport, dirigida per Josep Vives Verger. Si prenem el número almanac de 1900, trobam a la coberta una nòmina dels seus principals redactors que signaven sota pseudònim retratats a la redacció de la capçalera… amb el seu corresponent amb nom i cognoms. Així, del ja conegut en números anteriors, Pedal y Manubrio, correspon a l’esmentat director Josep Vives Verger. Per altra banda, els falsos noms Periquito, Sixto Radio, Pipolín, Rastrot y cadena, i Enrique Sillín, corresponen respectivament als següents redactors: Antoni de P. Pericàs, Jeroni Amengual, Josep Barnils, Pasqual Ribot i Enric Vives Verger –germà del director–. La revista aparegué l’abril de 1898 i deixà d’editar-se l’octubre de 1902. Fins al mes de maig de 1898 es publicà com a edició balear de la revista madrilenya Veloz Sport. A partir de 1900, s’ampliaren les seccions. Alpinisme, automobilisme, caça, columbofília, hípica i pesca, foren els esports als quals també dedicaren ressenyes i cròniques. (CIEIB)

Portada del referit número de Palma Ciclista (1900)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *