Miquel Bover Salom -es Sardiner-, ciclista
Miquel Bover Salom –es Sardiner– (Palma, 1896-1977) fou un conegut ciclista de dilatada i exitosa trajectòria. Conegut com «es Sardiner«, per haver nascut a la barriada de Son Sardina. Fou un dels ciclistes mallorquins més destacats del seu temps. De fet, va esser campió d’Espanya en pista darrera moto el 1917, 1919, 1924, 1925 i 1926 i de fons en carretera el 1920. Va aconseguir diversos rècords i fou pare de dos ciclistes, Miquel i Pere, aquest últim, morí d’accident en el velòdrom de Tirador, a Palma. En temps de la Segona República, era militant d’Esquerra Republicana Balear i col·laborador de la revista satírica Foch i Fum. Era propietari d’una cafeteria. Per la seva ideologia republicana i d’esquerres, fou represaliat. Consideram interessant reproduir el fragment a la seva trajectòria en posterioritat a l’alçament il·legal del 18 de juliol del 1936, degut a Bartomeu Garí Salleras que forma de la seva tesi doctoral sobre la repressió militar a Mallorca. Diu així: «Al darrer dia de juliol de 1936, el ciclista i veí de Son Sardina, Miquel Bover fou detingut al seu domicili per un escamot de falangistes. D’allà fou traslladat devers la pedrera d’Establiments, als afores de Palma. Quan l’anaven a executar, va escapar tirant-se per un terraplè. El feriren en un braç, però va impedir que el matessin. Poc després fou portat d’amagat a l’Hospital Provincial de Palma, on va estar ingressat un grapat de mesos. La causa militar núm. 317/1.936 es va obrir per aclarir l’incident. Miquel Bover va declarar i al mateix temps va explicar sense voler com es realitzava un passeig que quasi sempre acabava amb un o varis assassinats. A la documentació de la justícia militar observam la declaració de Bover que va dir que set o vuit individus s’havien presentat a ca seva i l’havien portat a un descampat en el camí de Son Anglada: «Preguntado si sabe quién le ha causado la herida que presenta y de qué forma le fue causada, dijo: Que sobre la una de la madrugada del día primero de Agosto se presentaron en su domicilio seis o siete individuos en tres coches, los cuales después de llamar en el citado domicilio y preguntar por el declarante a su esposa María Pons Sancho, este intentó fugarse no consiguiéndolo, siendo detenido y trasportado en uno de los coches por la carretera de Puig-Puñent, hasta llegar al Kilómetro ocho y medio que tomaron al camino que se dirige a Palma por Son Anglada, que recorrido unos dos kilómetros del citado camino hicieron alto ordenando al declarante se apeara del vehículo y emprendiera la marcha a pie por un sendero que se dirige al monteque llevaría recorrido unos cincuenta metros cuando le ordenaron parar». Tot seguit,li ordenaren que «se pusiera bien con Dios, en cuyo momento y creyendo lo iban a matar les pidió clemencia a lo cual le contestaron que prosiguiera su camino efectuándolo así». Moments després, els falangistes li dispararen i Bover va arrencar a córrer i va poder fugir fins que fou recollit per un automobilista que el traslladà a l’Hospital Provincial: «[…] pero a los pocos pasos se sintió herido por disparo en el brazo izquierdo al cual se lo sujetó con el derecho emprendiendo veloz carrera monte arriba, observando que se le seguía haciéndole fuego hasta que consiguió desaparecer para ponerse a salvo. Después de varias caminatas por el citado monte consiguió llegar al kilómetro siete de la carretera de Puig-Puñent esperando ver si pasaba algún vehículo que pudiera transportarle a Palma cosa que así sucedió alrededor de las seis del citado día en que apareció un coche automóvil que le trasladó al Hospital Provincial donde fue curado y quedó hospitalizado». Davant l’autoritat, el mateix Bover reconeixia que la seva detenció era causada per la seva militància a Esquerra Republicana Balear. Un informe elaborat per la Guàrdia Civil abans de la seva detenció, el considerava «un individuo significado y peligroso por sus ideas comunistas, es propietario de un café situado en dicho pueblo y en distintas ocasiones se ha dedicado a repartir hojas clandestinas entre sus parroquianos y vecinos en la que se ensalzaba dicha política extremista».La comissió de policia, més continguda, reconeixia que era d’idees avançades però de bona conducta moral. Miquel Bover va esser donat d’alta de l’Hospital Provincial el 16 de novembre del 1937 i fou traslladat a la presó de Can Mir. Paral·lelament, es va iniciar la causa núm. 768 de l’any 1937 que explica que el 12 de gener del 38, el jutge va anar a la presó per prendre declaració a Miquel Bover que, sense cap acusació concreta, havent estat víctima d’un intent d’assassinat, estava empresonat. Finalment, l’1de juny de 1938, l’auditor decretava el «sobreseimiento provisional» de la causa perquè «no hay elementos de juicio ni motivos de ninguna clase para acusar de él a persona determinada». Així mateix, en el context de la causa s’oblida de fer referència a l’informe de la comissaria de vigilància en què aquesta afirmava que Miquel Bover era una persona de bona conducta a tots els nivells, i sí que remarcava el de la guàrdia civil que el qualificava de persona extremista i perillosa. Per tant, l’auditor oblida que es tracta d’una víctima i ordena que continuï empresonat «en atención a sus desfavorables antecedentes políticos», la qual cosa va ratificar el comandant general de les Balears. Miquel Bover Salom restà a la presó un grapat de mesos, després fou alliberat definitivament. La supervivència de l’exciclista ens ha permès certificar la terrible modalitat del segrest i els passejos que acabaven amb unes morts execrables». Miquel Bover Salom, va morir a Ciutat dia 10 d’octubre de 1977. Fa uns anys i en posterioritat a la seva mort, l’Ajuntament de Palma li dedicà un carrer a Son Sardina. (Garí Salleras, Bartomeu La repressió a Mallorca en el transcurs de la Guerra Civil (1936-1939): Memòria d’una eliminació planificada. Tesi doctoral. UIB, 2017 – CIEIB)
