Tal dia com avui…
de 1316, s’aprovà la introducció a Mallorca d’una partida de garses, destinades a la caça. Així consta en el Llibre de dades de la Procuració Reial (ARM Reial Procuració 3393) quan diu: «els procuradors reials paguen per compra de garses posades en diferents llocs de l’illa, çò és, 105 parells, 23 lliures, 13 sous i 7 diners». Igualment, sabem que foren comprades a València, que el nombre ascendia a 8 parelles que portà n’Andreu Ferrer (Rosselló & Bover 2003: 134) De garses n’hi ha de diversos tipus. La més habitual a Menorca i Mallorca és la garsa blanca (Ardea alba o Ardea egretta). Així, en català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s’utilitza quan es vol enganyar a algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera. En general, en català s’associa garsa amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d’altres. També es diu que es tornen boges per les coses brillants. És domesticable, aprèn de siular tonades i de pronunciar alguns mots. (Querol 2003: 193, s.v.: garsa) Una de les danses dels cossiers d’Alaró (1903) era La Garsa. Curiositat: tot i ser un animal propi de les Illes Balears, no és citat ni una sola vegada en les Rondalles Mallorquines, recopilades per Antoni Maria Alcover i Sureda. (CIEIB)
