El genet d’Artemisi
Ja hem parlat en anteriors ocasions de com d’útil és el món de les arts per donar-nos a conèixer la pràctica de l’exercici físic i de l’esport en èpoques passades. Així, i entre les poques estàtues de bronze de l’Antiga Grècia que sí que podem contemplar actualment, en destaca el genet d’Artemisi. Fou trobat al mar, davant del cap Artemisio a l’illa d’Eubea, entre les restes del naufragi d’un vaixell romà de cap a mitjans del segle II aC. que transportava obres gregues. De les restes recuperades abans de 1928, en destaquen dues de les peces corresponents a la part davantera d’un cavall de bronze a gran escala i un genet gairebé complet. Anys més tard, el 1937, un pescador va recuperar del mateix peci, la part posterior del cavall. La restauració del conjunt no es va completar fins al 1972, unint-lo al genet i exposant-los per primera vegada junts al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. L’escultura té una escala molt aproximada a la mida natural amb una longitud de 2,9 metres i una alçada de 2,1 metres. Mostra el cavall llançat al galop i al petit genet assegut sobre ell i mirant enrere per damunt de la seva espatlla. Les marques de desgast al cap del cavall i un passador sota la barbeta recolzen la idea que portava una elaborada brida, avui perduda igual que les regnes. L’escultor, el nom del qual desconeixem, va aconseguir captar amb un gran mestratge l’emoció i la vitalitat d’una carrera de cavalls en plena acció. Els investigadors van datar el conjunt a la segona meitat del segle II a.C. (cap a 140 aC). És tracta d’un dels pocs bronzes originals a gran escala datats amb seguretat en el període hel·lenístic; a més, el grup escultòric és inusual i pràcticament únic a combinar una figura atlètica i un animal. Altrament, es tractaria de l’única escultura grega en bronze d’un cavall que ha arribat fins a l’actualitat (i possiblement juntament amb els cavalls de Sant Marc, que són romans, els únics de tota l’Antiguitat). La principal hipòtesi sosté que sigui un genet professional o entrenat. Contrasta la seva mida petita, amb prou feines 84 centímetres d’alçada, en comparació amb el cavall, cosa que fa pensar que pot representar un nen d’uns 10 anys. A més, la funció original del grup escultòric hauria estat la dedicatòria, instal·lat en un santuari per honrar una o diverses victòries en curses de cavalls. No se sap d’on procedia l’escultura, però suposadament formava part del botí obtingut pel general romà Lucio Mumio en la destrucció de Corint l’any 146 aC. Considerat avui com un dels grups escultòrics més impressionants i emotius de l’Antiguitat grega, s’exposa permanentment al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. (CIEIB)
