La primera medallista olímpica nord-americana… que va morir sense saber que ho era
Sembla un acudit: la primera dona dels EUA que va guanyar una competició en uns Jocs Olímpics, Margaret Ives Abbot. Però, morí sense saber-ho. Lluny de ser una facècia, la història és ben real. Margaret fou medallista en una disciplina que després va desaparèixer dels Jocs Olímpics durant molt de temps -més d’un segle- fins que es va recuperar als de Rio de Janeiro del 2016: el golf. I tot, com passa tan sovint a la vida per una casualitat: va participar en la prova de forma improvisada, mentre feia una passejada per París, on se celebraven els jocs de l’any 1900, decidint entrar a veure el torneig que hi havia en un club sense saber que en formava part. Casualment, era a París, seu de la segona edició dels Jocs Olímpics moderns, mentre preparava una guia sobre la ciutat. Visitant Compiègne (a uns cinquanta quilòmetres de París) va topar amb el club de golf d’aquella població on s’hi havia de celebrar en properes dates un torneig. Acompanyada de la seva filla Mary, en el moment d’inscriure’s les dues, no es van adonar que es tractava de la prova dels Jocs Olímpics per diverses causes. En primer lloc, la publicitat que se’ls donava aleshores era escassa i confusa; si bé el seu nom oficial era Jeux de la II Olympiade, les proves solien ressenyar-se simplement com Championnats Internationaux. Aquell any els Jocs van passar força desapercebuts en estar emmarcats a l’Exposició Universal. Casualment, a més, era la primera vegada que participaven dones. No foren gaires les participants, ja que únicament ho podien fer en cinc esports (tennis, vela, hípica, croquet i el golf), raó per la qual només van acudir 22 dones entre un total de 997 esportistes procedents de 24 països -molt poques, si ho comparam amb les JJOO de Tòquio 2020, on van competir 11.326 esportistes de 206 nacionalitats. Margaret es va imposar amb una targeta de quaranta-set cops, ocupant el segon i tercer llocs les també nord-americanes Pauline Whittier i Daría Pratt. Mary va quedar en setena posició amb seixanta-cinc cops, però també va fer història perquè és l’únic cop que mare i filla han competit juntes en el mateix esport i en els mateixos Jocs Olímpics. Curiositats de la vida, i de l’esport. (CIEIB)
