Marro: joc de les dames i joc infantil a Menorca
Una vegada i una altra ens acabussam en el Diccionari Català, Valencià, Balear per pouar en els seu insondable cabal de tresors lingüístics relacionats amb l’exercici físic i l’esport. Avui reparam en el mot marro. La referida veu diu així: «Joc antic, semblant al de dames, del qual encara es conserva record a Menorca«. Malauradament, el referit recull lingüístic no s’estén més en la descripció del joc. Unes línies més avall, fa referència a un altre joc, en aquest cas, no de taulell: «joc infantil en què es dibuixen a terra algunes ratlles combinades formant caselles quadrades o triangulars, i el joc consisteix a anar col·locant cada jugador tres pedretes fins a posar-les en línia recta en els vèrtexs dels angles (cast. tres en raya. (DCVB). L’extensió geogràfica del joc, en aquest cas va de des de Menorca a Eivissa, sense passar, curiosament per Mallorca. En altres indrets del domini català, en trobam referències a la seva existència en documents legals. Vegeu els següents exemples: Taulell de fust… de la una part apte a jugar schachs[escacs] e de la altra a marro, doc. a. 1437. Com en la majoria de jocs susceptibles d’apostar, en algun moment de la història han sigut prohibits. És el nostre cas: No gos ni presumesque… jugar a ninguna manera de joch sinó a pilota de vent y xica, a marro y squachs[escacs], doc. a. 1560. S’ha d’entendre que serien prohibits sempre que s’hi aposti, que era en la majoria d’ocasions en què s’hi jugava. Per tant, i recapitulant, el marro donava nom a dos tipus de jocs: un de taula (en determinats moments prohibit perquè s’hi apostava) i un altre, ben diferent, que practicaven els infants, assimilat al tres en raya. (DCVB-CIEIB)
