Anna Maria Martínez Sagi: pionera en la pràctica i la direcció esportiva
La personalitat d’Anna Maria Martínez Sagi (Barcelona, 1907-Santpedor, Catalunya, 2000) fou polièdrica i multidisciplinar. Poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta catalana, fou filla de l’alta burgesia catalana de principi de segle. Dona avançada al seu temps, mantingué públicament una relació sentimental amb l’escriptora Elisabeth Mulder -amb la qual va viure a Mallorca-, però que topà amb l’oposició familiar i pública que malauradament, aconseguí separar-les. Juntament amb Josefina Carabias, fou una de les periodistes més importants de la república. Coneguda per les seves entrevistes a personatges de tota mena (polítics, prostitutes o rodamóns), foren molt celebrats i seguits els reportatges sobre feminisme i el sufragi femení. Autora de diversos llibres de poemes, se la va anomenar l’hereva de Rosalía de Castro. Fundà a Barcelona el primer club de dones treballadores que entre d’altres objectius, incentivava l’alfabetització femenina.
Com a esportista cal destacar-ne dos vessants: com a practicant i com a directiva. Pel que fa a la primera, practicava el llançament de javelina, el tennis i l’esquí. Com a directiva, féu part del FC Barcelona el 1934, esdevenint així la primera dona a aconseguir una posició d’importància en el futbol a nivell estatal. La seva principal missió era la creació d’un equip de futbol femení, iniciativa que trobà l’oposició de part de la direcció, fet que propicià la seva renúncia al càrrec. Germana del jugador del mateix club, Armand Martínez Sagi, una vegada acabada la seva etapa al club català, s’involucrà en l’organització de l’Olimpíada Popular de 1936 de Barcelona. Acabada la Guerra Civil, s’exilià a França on prengué part en la Resistència. En la dècada de 1950, emigrà als EUA on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Només tornà a Catalunya una vegada mort el dictador Franco. El 1999 l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va atorgar el Premi Rosar del Desert, juntament amb Rosa Murià. Per exprés desig de Martínez Sagi, les seves cendres descanses en aigües de Mallorca –“mar de la meva eterna nostàlgia”-.
Curiositat: la novel·la Las esquinas del aire. En busca de Ana María Martínez Sagi (Planeta, 2000), de Juan Manuel de Prada, és la recerca detectivesca de la nostra biografiada a qui de Prada va trobar anys abans de la seva mort i al qual féu dipositari de quaderns biogràfics i poemaris inèdits que publicà a manera de novel·la l’any de la seva mort per exprés desig de la seva protagonista. (CIEIB)
