Josefina Avilés Ferrer (Palma, 1962-2023)
La notícia ja havia transcendit de l’àmbit més íntim al domini públic la nit de divendres passat gràcies a les xarxes socials. Josefina Avilés Ferrer (Palma, 1962) ens deixava i amb ella desapareixia una de les persones més estimades i apreciades tant en la faceta personal com professional en l’àmbit de l’administració de l’esport, primer a través del Consell General interinsular.
Com bé destacava Fernando Fernández a les pàgines de l’Última Hora, el seu traspàs «ha causat un enorme impacte en tots els àmbits, atesa la seva llarga trajectòria en el camp de la gestió i amb la seva tasca a la Direcció General d’Esports del Govern, […] ha estat una figura estimada i respectada pels companys i per tots els teixits de l’esport».
Al llarg de quaranta anys -a celebrar dins enguany- fou una de les persones més discretes a la vegada que estimades de tots els que formen el grup humà de la referida administració. I ho féu en un dels moments més determinants: des del la preautonomia, a través de la Delegación provincial del CSD, al traspàs de competències esportives al govern autonòmic per part de l’Estat, fins a la seva plena consolidació, des de la màquina d’escriure als sistemes operatius informàtics. Pot semblar una fàcil metàfora, però és una una veritat com un puny.
Josefina inicià la seva relació amb l’esport a través de l’atletisme i del Campionat d’Espanya de natació escolar, celebrat a Palma el 1980. En l’atletisme a més de jutge a través de la Federació d’Atletisme de les Illes Balears, també fou secretària de la referida entitat. Amb el temps i per sort dels qui treballàrem amb ella, formà part de la Direcció General d’Esports en la dècada dels noranta de la passada centúria.
Així, i des del departament de l’esport escolar, féu una encomiable tasca sempre resolutiva en perfecte sincronia amb la resta de l’equip humà de l’esmentada àrea. Es pot afirmar i amb rigor, que la seva fou una vida dins i per a l’esport.
Casada amb Ventura Marí -també vinculat a l’esport- i amb un fill, en Marc, na Josefina ha suscitat nombrosos comentaris i records, difosos a través de les xarxes socials. Les d’anècdotes i vicissituds, tant de la seva carrera professional com de les seves relacions personals, coincideixen en destacar la seva discreció i el seu etern somrís, senyes d’identitat pròpies, a més de la seva professionalitat i constància en el treball diari que dedicà a l’administració de l’esport. Valorada i admirada a parts iguals entre els seus companys, la seva determinació en qualsevol feina duita a terme la convertí en una peça fonamental amb nom propi en l’engranatge de l’administració autonòmica.
Els qui vam tenir l’enorme plaer de conèixer-la i treballar amb ella la trobarem a faltar des d’ara i per a sempre més. Descansa en pau, companya. (Tot el personal administratiu i tècnic de la Direcció General d’Esports. GOIB)
