Tintín i els esports
Les aventures de Tintín (el nom original en francès són Les Aventures de Tintin et Milou) és una de les més influents sèries europees d’historietes del segle xx. Creada per l’autor belga Georges Prosper Remi (Etterbeek, 1907-Woluwe-Saint-Lambert, 1983) conegut a través del pseudònim Hergé (provinent de la pronunciació en francès de les seves inicials: Her-Gé).
Constituïda per un total de 24 àlbums, el primer es va publicar el 1930 i el penúltim el 1976 (l’últim titulat Tintín i l’Art-Alfa, no va arribar a acabar-se, encara que es van publicar posteriorment els esbossos realitzats per l’autor).
El seu protagonista Tintín, és un jove periodista (curiosament, només escriu un sol article en tota la sèrie que viatja per tot el món (i fins i tot en surt fora, per visitar la Lluna). Amèrica del Nord i del Sud, Europa, Àfrica, Àsia i Oceania, són els indrets on transcorren les seves aventures. Visita els paisatges més variats, des de l’Àrtic fins al desert del Sàhara acompanyat de la inseparable cussa Milú i de personatges que entre i surten de les seves aventures com el Capità Haddock, el professor Tornasol (inspirat en el científic Auguste Picard), Hernández i Fernández (Dupont et Dupont, en l’original), i de Bianca Castafiore, únic personatge femení de tota la sèrie Tintín.
Pel que fa al seu caràcter, se l’ha qualificat com l’encarnació de la perfecta bondat. No fuma, no beu, excepte en comptades ocasions, llevat d’aigua. No sembla tenir cap afició en particular ni practica cap esport en particular. Extremadament intel·ligent i enginyós, és posseïdor d’una bona forma física i està dotat una increïble facilitat per als idiomes. És molt sensible davant la injustícia i capaç de sacrificar-se per socórrer els febles.
Pel que fa a les seves habilitats esportives, practica l’escalada i el muntanyisme (Tintín al Tíbet), l’autodefensa amb un destre intercanvi de cops de puny en algun dels àlbums, i fins i tot fuig dels seus perseguidors gràcies a la seva agilitat atlètica a ‘Al país dels soviets’. El trobam també, bussejant amb escafandra, o practicant la caça major al Congo.
A «L’orella trencada» demostra la seva habilitat corporal practicant gimnàstica matinera. Habilidós fins a l’extrem, condueix i pilota qualsevol mena de vehicles autopropulsats, des de una bicicleta de carreres a ‘El lotus blau’ (on porta el maillot groc al Tour de França) i ‘Les joies de la Castafiore’. També el trobam pilotant cotxes de carreres (conduint un Opel Olympia, per exemple), motocicletes (amb una M90, en l’àlbum El ceptre d’Ottokar, passant per avions (Boeing 747 o un caça rus Polikarpov I-1) i fins i tot carros de combat. Practica el ioga a ‘Tintín i els «Pícaros» i fins i tot s’endinsa en coves talment un professional de l’espeleologia a la Lluna.
Podríem bé dir que Tintín no practica cap esport en concret però, que en algun moment de les seves aventures demostra ser un bon esportista en moltes disciplines i que possiblement, seria un as de qualsevol esport que se proposés. (Miquel S. Font – CIEIB)
