Guillem Timoner Obrador (Felanitx 1926-2023)
En les darreres hores ens ha deixat la primera gran llegenda de l’esport balear. Amb ell desapareix l’iniciador de tota una generació de grans noms, els primers esportistes que transcendiren de l’àmbit local i estatal de l’esport balear a l’àmbit internacional. Ha mort l’exciclista felanitxer, Guillem Timoner Obrador.
Ostentava el títol de primer esportista de masses de Mallorca i per extensió de les Illes Balears. Autèntiques multituds el seguien arreu de les voltadores i velòdroms en la Mallorca de la postguerra fins a fer el salt a les grans competicions de la península primer, i arreu d’Europa, després. Guillem Timoner aixecava passions. Era respectat i venerat a parts iguals. Poques persones assoleixen allò que ell, gràcies a la seva inigualable aptitud física, va aconseguir: guanyar-ho tot. Esdevenir un mite.
Per molt redundant que pugui semblar, és de rigor recordar una vegada més la seva trajectòria professional. Sis vegades (1955, 1959, 1960, 1962, 1964 i 1965) campió del món de mig fons darrera moto, igualment, dues vegades subcampió del món (1956 i 1958), també fou campió d’Europa i 24 vegades campió d’Espanya. Pertanyent a diversos clubs ciclistes locals i d’arreu -Veloz Sport Balear, Alcyon-Dunnlop, Lube, Faema, Ignis i Teka-, també desenvolupà una important tasca com a seleccionador nacional de ciclisme en pista que el portà a ser seleccionador olímpic (Múnic, 1972). Per aquests i molts d’altres mèrits i no només esportius, es convertí un dels personatges més coneguts i admirats en l’àmbit local i estatal de la seva època.
No debades, desenes de curiosos, nostàlgics i connaisseurs de l’esport de les dues rodes, peregrinaven i es congregaven a les portes del número 24 del carrer Ramon Llull, de Felanitx, ca seva. Timoner, sempre els va atendre amablement, amb tota casta d’explicacions i atencions.
Per edat i generació, feu de punta de llança de molts d’altres ciclistes que amb el decurs dels anys se sumaren als ciclistes illencs que prengueren el seu relleu. Ell va obrir, consolidar i refrendar la vàlua de desenes i desenes de ciclistes que dia rere dia, portaven el nom de Mallorca i de Balears arreu dalt de dues rodes.
Vicissituds de la vida, també va lluitar contra el signe del temps: el ciclisme en pista a Mallorca sofria una progressiva pèrdua de popularitat. La religió de les dues rodes era substituïda per la moda del futbol. A més, ja no eren tant nombrosos els èxits ciclistes de mallorquins com tampoc d’afluència als velòdroms i voltadores. El ciclisme en pista entrava en declivi a Mallorca, però Timoner continuava essent un personatge conegut i estimat.
No hi ha cap altra especialitat esportiva amb tants de títols en l’àmbit nacional i internacional en aquella època ni en èpoques posteriors (pensem per exemple, en els èxits assolits per Joan Llaneres, Miquel Alzamora, David Muntaner o Albert Torres, entre molts altres). I possiblement aquesta fita serà mala de tombar per molts de decennis. Dita particularitat, posa encara en més en vàlua la trajectòria de Timoner: ser el millor de tots en una terra on de bons ciclistes no en faltaven.
Mereixedor de tots els premis i distincions dins i fora de les pistes, rebé el principal de tots: l’estima de la gent de Felanitx, de Mallorca i del món. Així, fou reconegut amb dues de les màximes distincions que atorguen les Illes Balears: amb el premi Cornelius Atticus (1997) a tota la seva trajectòria esportiva, i amb el Premi Ramon Llull (1998), distinció per la seva trajectòria esportiva i personal vinculada a la terra on va néixer. Igualment, i a nivell local, Felanitx li ha retut un merescut reconeixem donant el seu nom a un carrer i al poliesportiu de la vila.
Timoner era un virtuós de les dues rodes. Un geni de la bicicleta, elegant i abnegat en un període històric convuls, gris i amb més ombres que llums, amb una senya d’identitat al llarg de tota la seva vida: la professionalitat i la simpatia amb tots els qui varen tenir el gust de departir amb ell en alguna ocasió.
La seva és possiblement, una de les millors col·leccions monogràfiques de la història del ciclisme d’Europa. Les administracions local i autonòmica, ja han fet passes per preservar aquest important llegat. Esperem que ben aviat poguem comptar amb una mostra -temporal o permanent- d’aquest important testimoni.
Miquel S. Font Poquet. Centre d’Interpretació de l’Esport de les Illes Balears
