La Novela deportiva (1939-1945)
Parlem en xifres del fenomen: 56 títols, producció al llarg de 7 anys, dues etapes, un sol autor, diversos il·lustradors, i una sola temàtica. Per damunt d’aquestes xifres de rècord, però en destaca el seu autor: Josep Mallorquí Figuerola (Barcelona, 1913 – Madrid, 1972), escriptor i un dels autor més prolífics de la seva època, no de bades va utilitzar més d’una trentena de pseudònims. Seria especialment conegut per la sèrie dedicada a El Coyote. Però, el que avui ens interessa és la seva sèrie dedicada als esports: La Novela deportiva.
La de Mallorquí va ser una trepidant vida: sportman, diletant, i bon vivant, que dedicà la seva vida professional a la literatura com a entreteniment, si bé el capítol econòmic el tenia resolt. Inicià la seva col·laboració amb el segell editorial –Editorial Molino– com a traductor. L’editorial es veié obligada a deixar la Península per mor de la guerra civil, traslladant-se a l’Argentina. És precisament allà quan el 1939, Mallorquí iniciarà tot un seguit de novel·les curtes -de dues a cinc en cada volum- amb el nexe comú de l’esport.
Un portero excepcional, Lucha de bólidos, Una gran carrera, Un pequeño gran hombre, Por el honor de Yale, La vida de Urigoyen, El orgullo de Cerro Pequeño, Campeonato, El rayo azul, La última cumbre, Pies planos, ¡Oh! el deporte, Los skis verdes, El minuto final, Chomo Lungma, La herencia de un deportista, Ciclón, Romeo, K. O. técnico, Los mosqueteros de Yale, La voz fantasma, La flecha escarlata, Los deportistas de la muerte, Jim el honrado, El secreto de Mark Brown, Falso campeón, Tres amigos, El desquite, Aventura, Aguirrebengoa, Enemigos, El comión de Yale, El solitario, Rengo, El mimado de mamá, Doctor campeón, Corcel de acero, Viejo campeón, Deuda saldada, Luchador, i El favorito, són els títol de cada un dels volums que componen la sèrie.
Una sèrie on hi destaquen els herois, les damisel·les, els malentesos, les armes i els cops de puny i on sempre hi triomfa el fair-play i on hi perden els villans. Producte de la seva època -la immediatesa, l’argument senzill, pocs personatges i molta d’acció-, l’editor, com en altres sèries, no tenia gairebé temps material per a dur-les a impremta i distribuir-les en papereries i estancs. Era un producte barat, poc elaborat i que deixava escàs marge comercial.
Dels volums direm que eren escassament il·lustrats. Les cobertes apareixien eren en color, molt de la factoria de El Molino. El seu autor era Joan Pau Bocquet (Barcelona, 1904-1966). Pel que fa als interiors, en blanc i negre, només el dibuix bàsic, sortien de les mans de Soler, Tomás Porto, E. Vicente, entre altres. Influenciades pel cinema, corresponien a moments determinants de l’acció i anaven acompanyades per una llegenda, també extreta del propi text.
En resum, una interessant aportació a la literatura popular de la postguerra civil que mereix un millor i més detallat estudi que esperem amb el temps poder llegir. (CIEIB)
