“Banyistes en la badia de Palma”, d’Antoni Ribas Oliver

Malauradament, no podem saber l’any, però si tenim en compte que el seu autor, Antoni Ribas Oliver va néixer a Palma el 1845 on hi morí el 1911, podem tenir una idea aproximada de quan podríem datar l’obra, possiblement entre les dècades de 1870 i 1880.

L’escena presenta tres motius principals: la caseta de banys en primer terme, el paisatge urbà (Palma, de fons), i diverses barques, sobretot una, en segon terme. La caseta de bany és en aquest cas una barraca molt elemental, una part de la qual és en terra ferma i una altra a flor d’aigua. Es tracta bàsicament d’una estructura sobre quatre puntals de fusta, coberta de pauma que té com a element extraordinari una corda fermada de la jasara davantera d’on hi veim que s’hi marseig un infant instants abans d’amollar-se’n per llançar-se a l’aigua.

Altrament, i en primer terme hi veim una jove recolzada sobre unes carabasses buides a manera de flotadors. Intuim que per la part posterior de la barraca (esquerra de la imatge) és la entrada a la barraca, vestidor per tal d’abillar-se i desvestir-se després de prendre el bany.

Del paisatge no en destriam cap element a través del qual podem identificar Ciutat, que només s’explicita gràcies al títol de l’obra. Altrament, l’embarcació en primer terme, està dotada d’una vela a la llatina, pròpia de la mar balear de llavors i en l’actualitat.

De l’artista podem dir que inicià els seus estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma (1854), on fou deixeble de Joan Mestre Bosch, primer professor d’aquella institució de “Paisatge i Perspectiva”. Altrament, va prendre part de les classes de Miquel Torres Sancho i Guillem Torres.

El 1868 és nomenat juntament amb Ricard Anckermann, pintor escenogràfic del Teatre Príncep d’Astúries, avui Teatre Principal de Palma. El 1872 és nomenat professor de Paisatge i Perspectiva per la Diputació Provincial, prèvia oposició. El 1876, juntament amb Joan O’Neille, Anckermann, i Faust Morell, entre altres, funden la Societat del Foment de la Pintura i Escultura. El 1878 viatja a París per participar conjuntament amb Anckermann, O ‘Neille, i Gaspar Terrassa a l’Exposició Universal. L’estada a París el posa al corrent amb l’obra de Meissonnier, que es fa palesa d’una manera especial en les seves obres de la dècada dels 80.

Ribas en molt poques ocasions datarà les seves obres, com és el cas de l’obra que ens ocupa, però totes o gairebé totes estan signades. A la producció de Ribas, l’interès pel paisatge es fa palès des d’un primer moment. Tret d’algunes excepcions, és manifest l’ús d’una paleta pobra en colors i limitada a tonalitats verdoses, pardusques, blanquinoses i celestes.

La producció de Ribas és, des d´un punt de vista estilístic, majoritàriament enquadrable dins d’un Realisme al qual ha evolucionat des del Romanticisme. A l’apartat tècnic, presenta el mateix domini en tots ells. En ressalta la pintura a l’oli, realitzada comunament sobre tela (en aquesta cas, també) encara que no descarta altres materials com la taula, el coure, o el cartró. Les principals influències que veiem a la seva obra, es poden concretar a: O’Neille, Carlos de Haes, Jean-Louis Meissonier, i Mariano Fortuny. El més destacable de l’obra d’Antonio Ribas i Oliver és el paper exercit a l’illa com a introductor del Realisme, concretament al vessant paisatgista. (CIEIB)

Tela de Ribas titulada Banyistes en la badia de Palma, motiu de la present entrada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *