Recomanació literària: Espías de guante blanco (1985)
Del fenomen de la literatura de butxaca i de la seva importància en la història de la cultura de l’Estat en la postguerra civil se n’ha tractat extensament d’una manera acadèmica en moltes publicacions de caire científic des dels anys 80 fins els nostres dies.
De fet, fins i tot n’hem parlat a través d’aquest bloc en anteriors entrades, sempre des de les seves relacions amb la cultura de l’exercici físic i de l’esport.
Una vegada més idò, acudirem a la citada i inesgotable font d’arguments, a través d’un autor imprescindible dins el gènere d’aquest tipus de literatura.
El seu nom era Antonio Vera Ramírez (BNA, 1934) però, sobretot fou conegut a través dels seus pseudònims, el principal de tots ells i el q avui ens interessa era conegut Lou Carrigan.
Autor d’una proloficitat extraordinària, Vera és el responsable de novel·les policíaques, d’aventures, de terror i de ciència-ficció. Rera dels pseudònims d’Angelo Antonioni, Crowley Farber, Lou Flanagan, Anthony Hamilton, Sol Harrison, Anthony Michaels, Anthony W. Rawer, Angela Windsor i Giselle (molts d’ells amb variacions del seu propi nom), segons càlculs aproximats, la seva producció estaria al voltant d’un miler de novel.les de butxaca.
Pel que fa a un dels seus principals personatges, en destaca la sèrie dedicada a la periodista i espia Brigitte Baby Montfort, que Vera va escriure des de 1965 fins a 1992 per a l’Editora Monterrey (del Brasil), i a la qual en dedicà cinc-centes obres (a Espanya la sèrie l’han publicat parcialment les editorials Rollán, Bruguera i Petronio).
Pel que fa a la protagonista, segons Vera, fou «educada a la universitat novaiorquesa de Columbia, Brigitte aviat es va dedicar al periodisme professional en la seva vessant política i internacional». «Considerant el seu àmbit social, professional i econòmic, tot sembla indicar que la senyoreta Montfort és una criatura exquisida que porta una vida despreocupada, còmoda, feliç i aparentment egoista. Però… també una fabulosa espia secretíssima que sol treballar per a la CIA, amb el nom clau de Baby (al fitxer especial de la CIA consta com: Agent NY 7117, apta per a tots els serveis, experta en Arts Marcials, al ús de diferents armes i vehicles, i coneixedora de diversos idiomes, entre ells el francès, l’alemany, l’italià, el rus, l’espanyol, el brasiler…), a les ordres directes de Charles Alan Pitzer, cap del Sector New York del espionatge i contraespionatge nord-americà».
Una de les novel.les on hi apareix l’esport com a part de l’argument principal és Espías de guante blanco, una narració on el que sembla evident és sols una aparença, i on la certesa i leit motive de la història, només se’ns és revel.lada en les darreres pàgines del volum, de poc més de 100 pàgines i fàcil lectura, gràcies als coneixements i gran professionalitat de Baby.
Sense pretrendre fer spoiler, podem dir que el desenllaç transcorre en una de les seus del Mundial de Futbol de 1982. (Miquel S. Font)
