Recomanació literària: La mort del jutge impecable, de Dora Muñoz
Dins el volum col·lectiu Lluna negra, una obra que reuneix relats de gènere negre escrits per diverses autores, hi trobam el relat de Dora Muñoz que du per títol La mort del jutge impecable.
El relat gira entorn de la figura d’un jutge reconegut per la seva integritat i inflexibilitat en l’exercici de la llei. La seva trajectòria impecable, no obstant això, amaga enemistats i tensions que el conduiran a un desenllaç inesperat. Amb una prosa precisa i un ritme que atrapa el lector des de les primeres línies, Muñoz construeix una trama que oscil·la entre el suspens i la crítica social, on la frontera entre justícia i venjança es difumina progressivament.
L’acció transcorre íntegrament a Palma, concretament a l’Eixample, al carrer General Riera, on viu el protagonista. I podem situar l’acció en el temps gràcies -entre altres elements- a què apareix el Velòdrom Illes Balears (llavors, Palma Arena), un monument, segons el narrador del text, sinònim de corrupció política de Mallorca.
Hi apareixen a més, diversos comerços i establiments reals amb el seu autèntic nom, perfectament reconeixibles, i que ajuden a donar-li més versemblança a la història.
Aquesta història destaca per la seva capacitat d’explorar les motivacions humanes darrere de la llei i com els valors que regeixen un individu poden convertir-se, paradoxalment, en el seu taló d’Aquil·les. La droga, l’extorsió, les traïcions i les deslleialtats, són alguns dels elements que utilitza l’autora per conduir-nos al desenllaç del relat.
Dora Muñoz (Palma, 1954) és una escriptora mallorquina que ha destacat en el gènere de la novel·la negra en llengua catalana. Abans de dedicar-se plenament a l’escriptura, va treballar com a psicopedagoga fins a la seva jubilació. Ha fet feina com a orientadora al centre d’adults de la presó de Palma, experiència que sens dubte li serveix a l’hora d’escriure sobre el tipus de novel·la que cultiva.
Des de petita, va mostrar interès per l’escriptura, creant contes i poemes durant la seva infantesa i adolescència. Tot i que va deixar de banda aquesta passió durant un temps per motius professionals i familiars, la va reprendre més tard, centrant-se en relats curts que han estat publicats en diverses antologies, com Puro cuento i Un malson (I premi Cruce de Caminos Negrecriminal).
La seva passió per la novel·la negra la va portar a escriure en aquest gènere, debutant precisament amb Lluna Negra, una obra col·lectiva. Posteriorment, va publicar la seva primera novel·la en solitari, Massa mares per un fill, on aborda temàtiques com la delinqüència, la drogoaddicció i el món carcerari, reflectint la seva experiència com a voluntària en una presó. Aquesta obra va ser finalista del premi literari «Tuber Melanosporum» dins de les jornades gastro-literàries de Morella Negra Com la Trufa.
Altres títols destacats de la seva trajectòria són Caliu sota les cendres (2018) i Arrels i ales (2022), publicats per Llibres del Delicte, que han consolidat la seva presència en el panorama de la novel·la negra catalana.
La seva darrera novel·la, Sol d’hivern (Edicions Xandri, 2024), està ambientada al juliol de 1936, la història segueix una família mallorquina que, en embarcar-se cap a l’Olimpíada Popular de Barcelona, es veu atrapada a Catalunya durant tres anys a causa de l’esclat de la Guerra Civil, mentre el fill gran roman a Mallorca, empresonat pel règim franquista, i de la qual ja ens n’ocuparem en el seu moment. (Miquel S. Font Poquet)
