El desastre de Le Mans (1955)
La setmana passada concretament, dia 11 de juny, es compliren 50 anys del conegut com el Desastre de Le Mans.
Posem’ns en situació: durant la cursa de les 24 Hores de Le Mans de 1955, cap a les 18:26 hores, es va produir un accident múltiple devastador al davant de la recta de boxes. El vehicle implicat va ser un Mercedes-Benz 300 SLR, conduït pel pilot francès Pierre Levegh.
L’accident es va produir quan el pilot britànic Mike Hawthorn, al volant d’un Jaguar D-Type, va frenar sobtadament per entrar als boxes. Aquest moviment va obligar Lance Macklin, que conduïa un Austin-Healey, a desviar-se cap a l’esquerra per evitar-lo. Levegh, que venia a gran velocitat, no va tenir temps de reaccionar i va envestir l’Austin-Healey per darrere.
La col·lisió va fer que el Mercedes de Levegh s’enlairés, es desintegrés a l’aire i esclatés. El capó i altres fragments metàl·lics van sortir disparats cap al públic. Levegh va morir a l’instant, i les peces del cotxe van provocar la mort d’unes 83 persones i més de 180 ferits, la gran majoria espectadors.
El vehicle: el Mercedes-Benz 300 SLR, vehicle sinistrat, era una evolució del monoplaça de Fórmula 1 W196, adaptat per a curses de resistència. Era lleuger i molt potent, construït amb una estructura de magnesi, un material inflamable que va contribuir a la gravetat de l’incendi.
Pel que fa a la transcendència, l’accident va tenir greus conseqüències reputacionals. Tot i que el seu equip, amb Stirling Moss i Juan Manuel Fangio, liderava la cursa, Mercedes es va retirar immediatament per respecte. Poc després, es va retirar de totes les competicions de motor i no hi va tornar fins dècades més tard (la seva tornada va ser progressiva, culminant als anys 80 i 90).
Val a dir que el circuit no tenia barreres de seguretat adequades ni espais suficients entre la pista i els espectadors. Després de l’accident, es va sotmetre a una revisió profunda i es van fer reformes importants: es va reconfigurar l’àrea de boxes, es van instal·lar barreres protectores i es van crear zones de seguretat més àmplies.
Altrament, aquest accident va ser un punt d’inflexió històric. Molts països europeus (com Suïssa, que va prohibir les curses en circuit, una mesura que encara dura) van suspendre proves de motor temporalment. A partir d’aleshores, es va iniciar una revisió general de les normes de seguretat, que incloïa: control més estricte dels circuits (distància amb el públic, materials ignífugs), normatives de disseny dels vehicles més rigoroses, i finalment, introducció progressiva del casc integral, cinturó de seguretat i sistemes antiincendi. (CIEIB)
