Rafel Rullan Ribera (Palma, 1952-Madrid, 2025)
En les darreres hores del cap de setmana, el món de l’esport rebia amb tristesa la notícia de la mort de Rafel Rullan Ribera, figura emblemàtica del bàsquet balear i espanyol. De família sollerica, Rullan va néixer a Palma i es formà com a jugador al Col·legi Lluís Vives de la mateixa ciutat.
La seva trajectòria destacà ben aviat: el 1969, es convertí en el segon jugador de les Illes Balears a fitxar per un equip de la Lliga Espanyola de Bàsquet, el Real Madrid Baloncesto, on hi jugaria fins al 1987 i un total de 18 temporades (el primer, i també amb el Real Madrid, fou Miquel Puig Llompart (Palma, 1936)-. Amb aquest club forjaria una carrera plena d’èxits nacionals i internacionals.
Amb només 19 anys, participà amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Munic 1972, on l’equip acabà en onzena posició. Un any més tard, el 1973, ajudà la selecció a proclamar-se sotscampiona d’Europa.
Amb el Real Madrid, visqué una de les etapes més brillants del club. El 1974, es proclamà campió d’Europa, fita que repetiria el 1978 i el 1980. Durant la dècada dels setanta, el seu palmarès a nivell estatal fou gairebé inigualable: guanyà la Lliga Espanyola de Bàsquet cada any entre 1970 i 1979, excepte el 1978, i aixecà la Copa d’Espanya els anys 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1975 i 1977. A més, sumà tres Copes Intercontinentals consecutives (1976, 1977 i 1978) i una més el 1981.
A nivell internacional, acumulà 162 internacionalitats amb la selecció espanyola entre 1971 i 1982, sent una peça clau durant més d’una dècada.
El 1986, aconseguí la seva darrera Lliga ACB com a jugador. Un any després, el 1987, posà punt final a la seva carrera esportiva com a jugador -en les files del Bancobao Villalba– i assumí el càrrec de delegat del primer equip del Real Madrid, responsabilitat que exercí fins al 1999.
Rullan continuà vinculat al món de l’esport. El 2001, assistí a la presentació del llibre Cent anys de l’esport a Mallorca. Un segle de llegenda, de Miquel Vidal Perelló, que li dedicava un espai destacat dins la història del bàsquet mallorquí. Dos anys després, el 2003, fou reconegut amb la medalla de plata de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu, una distinció que coronava una trajectòria plena de dedicació, esforç i èxits.
Amb la seva desaparició, s’apaga una veu i una presència insigne del bàsquet espanyol, però resta per sempre el seu llegat en la memòria col·lectiva de l’esport a les Illes Balears i a tot l’Estat.
El CIEIB té l’orgull de preservar una selecció de les seves medalles obtingudes al llarg de la seva trajectòria esportiva. Descansi en pau. (Miquel S. Font – CIEIB)
