Tal dia com avui…
de 1995, la britànica Alison Hargreaves (Mickleover, Anglaterra 1962-K2, Paquistan 1995) aconseguí una fita històrica en el món de l’alpinisme: fer el cim del mont Everest (8.848 m) sense oxigen suplementari ni l’ajuda de guies sherpa. Aquest èxit la convertí en la primera dona que ho aconseguia en aquestes condicions, un repte extrem per a qualsevol alpinista, però encara més excepcional per les circumstàncies.
Durant la dècada de 1990, l’alpinisme s’estava transformant en una activitat cada vegada més comercial. Molts ascensionistes contractaven expedicions guiades amb suports logístics molt complets, oxigen artificial i l’ajuda vital dels sherpas, els guies locals de l’Himàlaia. En aquest escenari, el projecte de Hargreaves es destacava per la seva puresa i compromís amb l’alpinisme clàssic i autosuficient.
Ja reconeguda per haver escalat les sis grans cares nord dels Alps en una sola temporada (1993), Hargreaves cercava anar més enllà: volia demostrar que una dona podia encarar els cims més alts amb el mateix esperit ètic i tècnic que els millors alpinistes homes. El seu èxit a l’Everest —sense oxigen, sola i amb una estratègia pròpia— va ser rebut amb admiració, però també amb polèmica mediàtica, sobretot pel fet que era mare de dos infants petits, i alguns mitjans la qüestionaren per assumir riscos tan alts.
Tràgicament, només tres mesos després, el 13 d’agost de 1995, Hargreaves morí mentre descendia del K2, el segon pic més alt del món, víctima d’una tempesta violenta. Tot i això, el seu llegat ha perdurat com un símbol de coratge, determinació i igualtat de gènere dins un món tradicionalment dominat pels homes. (CIEIB)
