Curiositat olímpica (VI)
Els anells olímpics (olympic rings) són 5 i tenen una funció simbòlica. Així, els cinc anells representen a altres tantes regions del globus terraqui. Són aquestes: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania.
Els anells olímpics (olympic rings) són 5 i tenen una funció simbòlica. Així, els cinc anells representen a altres tantes regions del globus terraqui. Són aquestes: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania.
Els JJOO tenen el seu propi himne. S’interpreta mentre és hissada la Bandera Olímpica. Fou compost per Spyros Samaras i la lletra fou escrita per Kostis Palamas. Sonà per primera vegada en els JJOO d’Atenes de 1896, però no es convertí oficial fins el 1957. (CIEIB)
Parlàvem ahir dels tres símbols dels JJOO: el lema Citius – Altius – Fortius, la flama olímpica i els cinc anells olímpics. La torxa olímpica serveix per transportar el foc des de Grècia fins a la seu on se celebren els JJOO. El peveter s’encendra amb aquest foc i romandrà encés fins a la finalització
Com és de tots sabut el lema olímpic és Citius – Altius – Fortius (més ràpid, més alt, més fort). Popularment, s’atorga la seva entronització al fundador dels JJOO de l’era moderna, Pierre de Coubertain. Però, la idea no fou seva. Prové d’un pare dominic de nom Henri Didon que la va utilitzar en un
Si com vérem, les actuals medalles olímpiques d’or són fetes de plata, de què són les medalles de plata? Idò, són fetes en un 92,5% de plata i la resta és coure. Les de bronze són fetes coure, zinc, estany i una petita part de plata. (CIEIB) Alba Torrens Salom, medalla de plata de bàsquet
Encetam avui, una secció sobre curiositats olímpiques que es perllongaran durant el temps que se celebrin els JJOO de Tòquio. Aquí va la primera d’elles… Les medalles d’or que actualment s’entreguen ens els Jocs… són fetes de plata. Només eren d’or massís fins als JJOO de 1912. D’ençà, són fetes de plata i només duen
En ocasió de l’inici dels Jocs de la XXXII Olimpíada, volem desitjar als esportistes, cos tècnic i membres de la delegació Balear que hi prendran part, els millors desitjos amb una cita el filòsof i esclau grec Epictet (Grècia 55-138) que va escriure per encoratjar els seus olímpics contemporanis: «Vols vèncer en els Jocs Olímpics?
A l’antiguitat clàssica, les Illes Balears era Gimnèsies o illes Gimnèsiques. Mallorca o Gimnèsica gran, i Menorca o Gimnèsica petita (Eivissa i Formentera eren denominades com a l’actualitat: Pitiüses, o illes dels pins). L’origen del nom Gimnèsies prové del grec gymnos, que significa nu. Segons sembla, els nostres avantpassat talaioters eren així denominats perquè anaven
Segons un interessant article de l’historiador Manuel García Gargallo (Barcelona, 1973), només en els següents pobles de Mallorca no hi és documentada una voltadora o velòdrom: Alaró, Alcúdia, Andratx, Ariany, Banyalbufar, Búger, Bunyola, Calvià, Campanet, Capdepera, Costitx, Deià, Escorca, Estellencs, Fornalutx, Lloret de Vistalegre, Mancor, Marratxí, Montuïri, Puigpunyent, Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Selva, Sencelles,
Pertanyent al cicle d’inspector de policia Jaume Arbós, Mort damunt la gespa (1991) és la quarta entrega de la nissaga deguda a Josep Maria Palau i Camps (Barcelona 1914-Palma 1996). En aquesta ocasió, Arbós acudeix –per primera vegada a la seva vida– a presenciar un encontre de futbol. El resultat serà el de menys ja