Gimnàs a Maó (1882)

Eusebi Ferrer i Mitayna (Barcelona ?-?) ou un dels pares del magisteri esportiu de l’Estat i un reconegut professor de gimnàstica a Catalunay, Menorca i Alacant. El 1882, va passar a Maó on inaugrà el Gran Gimnasio Higiénico, Ortopédico y Recreativo para ambos sexos, en la C/ Hannover, 37 (després, al número 33). En la

Sabies que…

Adolf Vázquez Humasqué, fundador de la secció de futbol de la Societat Alfons XIII, fou l’autor d’una novel·la que inspirà un film mallorquí de notable èxit a la seva època? Es tracta del relat El secreto de la Pedriza, que fa referència a l’indret on els contrabandistes de la serra de Tramuntana amagaven les seves

Classes de gimnàstica a Sóller (1894)

A finals d’aquell any, l’Ajuntament de Sóller muntà un gimnàs al Convent dels SS. Cors de l’esmentada vila. Les classes eren impartides per herr Maximilian Hertting, professor d’idiomes de Berlín. Les classes eren gratuïtes i s’impartirien dos dies per setmana (dilluns i dijous) per a nins majors de 10 anys i també per a adults.

Inicis del periodisme femení

Es diu Sara Estévez Urquijo i va néixer a Bilbao el 1925, on hi exercí tota la seva carrera professional als mitjans. Des de ben jove, tenia projectat continuar els seus estudis posteriors a l’ensenyament bàsic però, la guerra civil truncà la seva ferma determinació. Les necessitats econòmiques feren que entrés a treballar a Unquinesa,

Preparació física d’un bon cavaller (1275)

Segons Ramon Llull (1232-1316) un bon cavaller “Deu correr cavall, bornar[lluitar en un torneig o born], lançar a taulat[llançar a la diana], anar ab armes, tornei[g]s, fer taules redones[torneig mantingut per un cavaller o cavallers disposats a acceptar el repte de qui es presenti], esgrenir[esgrima], caçar cervs, orses[ossos], senglars, leons, e les otres coses semblants

Divisió dels jocs en funció de la classe social a l’Espanya dels segles XVI i XVII

L’esport no és l’excepció de la separació estamental de l’antic règim (noblesa, clergat i tercer estat, segons la divisió de Huizinga). Així, la noblesa no permetia prendre part al poble en les seves activitats d’oci i exercici físic excepte com a espectadors. D’altra banda, el poble disposa d’un ampli ventall d’entreteniments. No seria fins ben