Henri Rousseau i el rugbi
El seu nom complet era Henri Julien Félix Rousseau (França, 1844-1910). Conegut com El Duaner Rousseau -havia treballat al servei de duanes de París– fou un cèlebre pintor i un dels màxims representants de la pintura Naïf. A la seva època no va gaudir del reconeixement del públic. Ridiculitzat per la crítica del moment, perseverà en un aprenentatge autodidacta i exercí gran influència en diversos artistes d’avantguarda. Els paisatges, els ambients exòtics i els retrats, són els temes bàsics on es mou la seva producció. Reconegut per obviar proporcions i perspectives, és un artista detallista fins a l’extrem, que dota les seves obres d’un paleta de colors molt extensa. Dotat d’una tècnica impecable, dedicava moltes jornades en en la materialització de cada una de les seves obres, d’aquí que la seva producció sigui més bé escassa i les seves vendes en subhastes despertin molt d’interès. Pel que fa a l’obra que avui tractam, hi mostra a quatre membres de dos equips contrincants que juguen a rugbi. El títol de l’obra és Els jugadors de rugbi, i és del 1908. L’obra ha sigut interpretada com una mostra per part de Rousseau de prendre el pols del seu temps, de la modernitat d’un nou esport, el rugbi. Cal prestar atenció en els jugadors. Sembla talment fossin germans bessons per parelles. No només òbviament, per l’equipament. També pel seu semblant tant de la cara (en tres d’ells) com dels bigotis, exactament iguals. Per contextualitzar l’obra direm, que l’obra recentment analitzada fa unes setmanes, Jeux de boules (1908) és un any posterior a la present. Com a curiositat, podem apuntar que Pablo Picasso trobà a Rousseau intentant ventre els seus quadres en un carrer de París el 1908. Picasso que llavors ja gaudia de cert reconeixement, el convida a un banquet homenatge en el seu honor amb una intenció seriosa i burlesca, a parts iguals en el seu taller, llavors al Bateau-Lavoir. La idea partia de Picasso i Apollinaire que dies abans havien comprat un retrat fet per Rousseau per cinc francs a un trast al mig del carrer. Durant la celebració l’homenejat va tocar el violí fins a altes hores de la nit en un estat d’embriaguesa evident. Les cròniques contes que Rousseau no es va adonar que tot era fruit d’una broma per burlar-se’n. Digne d’una escena de la peça teatral El sopar dels idiotes, de Francis Veber. (CIEIB)
