Diario de un cazador, de Miguel Delibes (1955)
Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920-2010) fou un periodista i novel·lista espanyol. Llicenciat en Comerç, exercí com a periodista a El Norte de Castilla, del qual acabà essent el seu director. Dues de les seves grans passions, a més de narrador, foren la caça i la pesca, i de la primera avui en rescatarem la seva novel·la Diario de un cazador que li valgué el Premi Nacional de Literatura d’aquell any. Cinquena novel·la de la seva producció, el títol no es presta a equívocs. A manera de diari personal coneixem al seu autor, Lorenzo, bidell d’una escola que viu i té cura de la seva mare. El diari recull el dia a dia del seu protagonista al llarg de dos anys indeterminats. Ens parla de tot, però sobretot de la seva passió: de caça, la seva vàlvula d’escapament del gris dia a dia a la qual dedica tots els diumenges de la temporada cinegètica. Definit com un personatge dels més intensos no tan sols a Delibes degut, també de la literatura espanyola contemporània, al llarg de les seves pàgines, guaitarem en la vida del seu protagonista, entre les seves inquietuds i la seva filosofia vital. El text supera per poc les dues-centes pàgines, amb un llenguatge clar i entenedor, dotat d’una ironia i una amenitat que fa valedora a la narració com una de les grans novel·les -la cinquena- dins de la producció de Delibes. El libro de la caza menor (1966), La caza de la perdiz roja (1975), Alegrías de la Caza (1977), Aventuras, venturas y desventuras de un cazador a rabo (1978), Dos días de caza (1988), o La caza en España (1993), són algunes dels volums -en altres registres- que l’autor va dedicar a l’art cinegètic. (CIEIB)
