Etimologia relacionada amb l’esport

Si en alguna ocasió heu tengut un “incident o circumstància que obra contra una acció o un intent, fent-lo impossible o dificultant-lo”, podeu dir que heu sofert un contratemps. O un “percance”, en castellà. Fixem-nos precisament amb aquest mot que en alguna ocasió haureu fins i tot sentit en català, sense traduir (vendria a sonar /p e r | k ` a n | s e/). Abans d’entrar en conjectures sobre l’origen, cal notar que en alguns reculls lèxics prenormatius del s. XIX a Catalunya (vegeu, Labèrnia, i Escrig, per exemple) sí que els recollien en la grafia “percanç”. Etimològicament, prové del llatí però, a través del català. En aquesta llengua hauria de ser per caçar, que com a expressió sí que és vàlida però no com a paraula solta. A la vegada per caçar prové del llatí “per captiare”. I ara sí que vé allò que ens interessa: el seu significat en llatí és perseguir o bé caçar. Es desprèn que “percance” remet a la circumstància que impedeix dur a terme la captura. En tot cas el mot ha perdut el seu sentit cinegètic. Agraïm a V. F. S. haver-nos fet caure amb l’extensió etimològica del mot i de la seva relació amb l’esport. (CIEIB)